Bla, bla, bla… parlem o comuniquem?

Per Vanessa Galera.
Psicòloga. Col. num. 19623.

De ben segur que a tots els pares ens agradaria poder parlar amb calma i de manera correcta amb els nostres petits (cosa que de vegades, no és tasca fàcil!)… xerrar de com els ha anat l’escola, de les seves amistats, fins i tot de les seves inquietuds. També, parlar d’aquella manera que es coneix com “civilitzada”: sense crits, sense nervis, sense fer escarafalls amb les mans… Perquè parlar amb els nostres fills és una bona manera de saber com se senten, què volen, què pensen… Parlem amb ells diàriament, encara que de vegades, no tot el que ens agradaria.

Parlem, parlem i parlem. Però… Realment ens comuniquem? Perquè parlar no sempre és sinònim de comunicar. I com és això? Comunicar té en compte diversos factors molt més específics que la parla simple. Factors com l’escolta activa, l’atenció i l’assertivitat. Comunicar, i no tan sols parlar, ens apropa més als altres, ens relaciona afectivament i socialment i ens permet conèixer les emocions dels altres i també les nostres. Ens fa sentir bé perquè ens sentim apreciats quan aconseguim comunicar allò que desitgem. És per això que comunicar és quelcom molt més enriquidor que parlar. Comunicar ens pot ajudar a millorar les nostres relacions socials en general i concretament, les relacions amb els nostres fills, enfortint el nostre vincle patern-filial.

Reflexionant sobre aquestes paraules, potser ens hem adonat de què en realitat no sabem comunicar o que la nostra comunicació no és del tot enriquidora. Però aprendre a comunicar-nos amb els altres és ben senzill. Només hem de “transformar” la parla en comunicació, tenint en compte algunes cosetes:

En primer lloc, ens centrarem en l’atenció i la concentració, per tal d’assegurar-nos de què allò que diem és allò que volem dir. Moltes vegades ens deixem portar per l’impuls de dir, de parlar, de xerrar… Allò de bla, bla, bla, sense estar atents al missatge que volem expressar.

Després posarem en pràctica l’escolta activa, és a dir, escoltarem als altres tal com ens agradaria que ens escoltessin a nosaltres. Els nostres petits també tenen dret a ser escoltats, i hem de tenir en compte les seves opinions i expressions. Perquè la comunicació sigui enriquidora, tan important és enviar un missatge (parlar), com rebre’l (escoltar). Aquí ens assegurem de què el missatge s’ha entès, de què no hi hagi malentesos. I, de pas, posem en pràctica l’empatia vers els altres.

Junt amb l’escolta activa, també posarem en pràctica el contacte ocular, és a dir, mirar als ulls de la persona amb la que ens volem comunicar. Aquesta pràctica és signe de respecte vers l’altra persona, signe que ens interessa el que s’està comunicant en la conversa.

I, per últim, parlarem de manera assertiva, és a dir, direm allò que volem expressar d’una forma correcta, sense ferir els sentiments dels altres. Una comunicació assertiva és enriquidora en ambdós sentits, perquè no fereix a la persona amb la qual parlem i ens fa sentir bé a nosaltres mateixos, donat que ens fa expressar els nostres desigs. Si parlem cridant, insultant o intentant imposar el nostre criteri, sense escoltar a l’altra persona, la nostra comunicació és agressiva. Si en comptes de parlar d’allò que ens inquieta, callem per satisfer als altres però quedem insatisfets, llavors la nostra comunicació és passiva. La conducta assertiva, dins de la comunicació, no és una conducta innata, sinó que se sol adquirir per imitació. No obstant això, comunicar de forma assertiva es pot aprendre en qualsevol moment de la nostra vida.

Si tenim en compte aquests aspectes i posem ganes per a millorar i enriquir la nostra comunicació, podem arribar a enfortir les nostres relacions socials i els nostres vincles afectius, millorant el nostre benestar emocional i el benestar emocional d’aquells que estimem.

0

You may also like...