Gestió Emocional a Casa: Com puc ajudar el meu fill/a al llarg del procès de dol?

PAUTES BÀSIQUES PER ACOMPANYAR eLS NOSTRES FILLS DAVANT LA NOTICIA DE LA PÈRDUA D’UNA PERSONA ESTIMADA

Un cop han passat les primeres 48 hores posteriors a la pèrdua, s’inicia pròpiament el procés de dol en el nen. Aquest procés té com a finalitat que el nen s’adapti a l’absència del seu ésser estimat i a les noves circumstàncies. Davant la mort, el nen perd el seu sentiment de seguretat, és per això que tot allò que fem com a pares té com a objectiu acompanyar-lo en aquesta experiència i aconseguir que torni a sentir-se segur a la vida.

Per fer-ho, haurem de cobrir les tres necessitats bàsiques que tenen els nens quan estan en dol: necessiten amor, ordre i rutina.

  • Amor

Quan el nen està en dol és necessària la presència continua d’afecte. En ocasions, cal incrementar les mostres explícites d’amor cap el nen per fer-lo sentir segur.

Existeixen diferents canals per expressar l’afecte:

Pot ser a partir del contacte físic (petons, abraçades, carícies…), o bé, una altra manera seria dedicar-li temps, atenció i interès per les seves necessitats. És important verbalitzar-li que és important per la família i que és estimat. Tanmateix facilitar-li un espai on pugui sentir-se escoltat i amb permís per expressar les seves emocions. Garantir-li que sempre hi haurà algú al seu costat que el cuidarà.

Un altra forma d’ajudar-lo a partir de l’amor és facilitar que el nen mantingui una connexió especial amb la persona que ha perdut. Per fer-ho se li parlarà de la persona estimada amb naturalitat i li facilitarem que pugui tenir espais de connexió amb aquesta. Li pot ser d’ajuda disposar d’una caixa “màgica” plena d’objectes personals de la persona que ha perdut a la que el nen pot recórrer quan senti enyorança. També podem crear un llibre de records amb ell, on hi posarem fotos i hi escriurem anècdotes d’experiències viscudes amb la persona que ha perdut.

Una altra acció que el pot ajudar és convidar-lo a participar en els rituals familiars relacionats amb la pèrdua (per exemple, portar flors al cementiri o al lloc on s’han estès les cendres).


  • Ordre

Quan hi ha una pèrdua, moltes vegades es produeixen molts canvis en el entorn del nen (“qui em vindrà a buscar ara a l’escola?”) que poden generar una sensació  de desorganització i incertesa. Per aquest motiu, cal explicar-li  com es funcionarà a partir d’aquell moment, quin serà el seu nou ordre (“a partir d’ara et recollirà la tieta a l’escola”). Aquest nou ordre contribueix a que el nen senti major seguretat i control.

L’ordre es pot restablir de les següents maneres:

(1) Informar dels canvis que es produiran en el seu entorn proper. (2) Posposar les preses de decisions que comportin altres canvis importants (per exemple, canvi de ciutat, escola, vivenda), ja que suposarien pèrdues secundàries. (3) Mantenir les normes o límits que existien abans de la pèrdua, de manera que el nen no senti que tot el seu món es desestabilitza.


  • Rutina

Un cop produïda la pèrdua s’ha de garantir l’estabilitat i el retorn el més aviat possible del nen a la seva activitat quotidiana i facilitar que es recuperi la rutina.

Mantenir els seus hàbits (hora d’aixecar-se i d’anar a dormir, alimentació…), tornar a l’escola i a les activitats extraescolars és fonamental.

 

Per Mònica Cunill OlivasDoctora en Psicologia. Col. 09617

 

0

You may also like...