L’arribada d’un germà des de la mirada sistèmica.

En aquest article us vull explicar com influeix l’arribada d’un germà a la família i com pot afectar aquesta nova situació els nens. Sovint és un dels motius que més preocupen als pares ja que, d’una manera involuntària, el germà nou nascut acapara tota l’atenció dels adults. Davant d’aquesta nova situació els pares s’angoixen pensant que aquesta nova etapa pot generar gelosia, tristesa o enuig en l’altre fill i això podria desenvolupar alguns desequilibris emocionals en el germà o germans.

La teràpia sistèmica ens parla de l’equilibri i l’harmonia dins les famílies, i per aconseguir aquest equilibri hem de tenir en compte algunes coses com: l’ordre, l’intercanvi i la pertinença.

L’arribada d’un germà és una nova situació per a tots els membres de la família i s’ha de passar per un període d’adaptació més o menys raonable. Això genera moviments interns en els pares i germans ja que han de “fer espai” per viure la nova situació i això de vegades no és fa d’un dia per l’altre.

Dins del sistema familiar una de les coses més importants és que tots els membres de la família continuïn ocupant el seu lloc i mantinguin  l’ordre, pare, mare, germà gran, germà mitja i el germà nou nascut, ocupant aquest, l’últim lloc.

Molt sovint el nadó passa davant dels altres germans, és el centre d’atenció i d’una manera involuntària els pares, sense adonar-se’n, donen el primer lloc al fill petit. El nadó necessita molt dels pares ja que no és un ser autònom, però els altres germans han de sentir que ningú els hi pren el seu lloc dins la família. Això no és una tasca fàcil pels pares, que hauran d’aconseguir no crear cap desequilibri entre els germans, ja que sovint poden sentir inseguretat, pors, gelós, ràbia etc..

Aquest és un dels desequilibris més habituals entre els germans i genera molt de malestar entre ells tal com hem vist. Sovint tenen la sensació de no trobar el seu lloc dins la família i l’entorn social.

L’intercanvi entre els germans és molt important perquè es generi una bona dinàmica entre ells. En aquest punt i parlant d’equilibri, hem de tenir en compte que sempre va del germà gran al germà més petit, el gran dona i el petit rep. Els pares han de deixar que els grans cuidin i col·laborin en les tasques dels petits. Això no vol dir que s’hagin de fer grans de cop, no seria aquesta la idea, més aviat és que el germà gran pugui participar de la cura dels petits sense que això sigui una càrrega; s’ha de fer d’una manera natural i adequada a l’edat de cada nen i saludable per a tots dos. Sovint als germans grans els agrada molt fer de germans grans i els petits sentir-se cuidats pels grans. Quan això no es dona, és habitual trobar germans que tenen poca relació entre ells o tenen relacions de rivalitat i gelosia, entre d’altres.

Quan s’aconsegueix aquesta dinàmica de funcionament entre germans, els nens se senten molt segurs i tranquils, ja que tot està en equilibri.

La Pertinença és molt important en el Sistema familiar. Tothom té dret a pertànyer al sistema familiar i tots els membres de la família han de sentir que formen part d’ell. Quan es perd un fill durant l’embaràs o quan ja ha nascut, un cop passat el dol és important que es tingui en compte aquest fill que no va arribar a néixer i que es recordi d’una manera natural, es parli d’ell i que els germans coneguin la història. Si es fa d’aquesta manera els germans sentiran pau i confiança, ja que els nens, moltes vegades, intueixen aquests fets sense que ningú els hagi explicat res. Els germans li poden escriure una carta, dibuix o el que necessitin expressar.

 

Per Raquel Porcel Gordon. Educadora Infantil. Terapeuta Gestalt. Terapeuta Gestalt Infantil. Practitioner en P.N.L. Terapeuta en Constel·lacions Familiars. Escriptora.

 

0

You may also like...