NENS ASSETJADORS: L’ALTRA CARA DEL BULLYING

KIDS-75-ARTICLE-BULLYING
L’ assetjament escolar o bullying és un problema actual que preocupa molt a pares, mares i educadors. Malauradament, sovint s’escolten casos, a les notícies o al nostre entorn, de nens i nenes que són humiliats, insultats i agredits, arribant a patir un maltractament físic i psicològic que pocs s’atreveixen a explicar. Un infern, sens dubte, per aquests nens i nenes que ha fet que, en algunes ocasions, la situació acabés en un fatal desenllaç. Veient tot això, fa por pensar en si serà el nostre fill o filla víctima d’aquest assetjament escolar. Tan sols pensar-hi, ens envaeix un dolor terrible. Però la qüestió que vull plantejar està relacionada amb l’altra cara d’aquesta moneda, amb l’assetjador, aquell nen o nena que maltracta els seus companys, que és rebutjat, assenyalat amb el dit, apartat de la societat, fins i tot. Aquell “monstre” sense escrúpols. Perquè si és difícil i dolorós acceptar que els nostres fills estan sent víctimes de bullying, més difícil i dolorós és acceptar que el nostre fill és un assetjador escolar o bully.

Assabentar-se de que el nostre fill està assetjant a companys d’escola o institut, és quelcom desagradable, que pocs pares accepten. És una situació d’humiliació i vergonya per a nosaltres, com a pares. Però és una situació real. Perquè dins del bullying, també hem de parlar de l’assetjador, i entendre també la seva postura. Entendre que l’actuació dels bullies té un perquè, evidentment que no s’ha de defensar ni aplaudir, sinó intentar arribar a l’origen, per tal de reconduir i millorar aquesta conducta agressiva i totalment desadaptativa.

Darrera d’aquesta conducta agressiva del nen assetjador sovint s’amaguen diverses problemàtiques. Els assetjadors escolars solen ser nens o nenes amb dificultats conductuals, amb problemes de gestió emocional o amb mancances afectives. Alguns d’ells, els anomenats assetjadors proactius, actuen per pròpia iniciativa. Són nens i nenes força impulsius i dominants, que no coneixen l’empatia ni la comunicació assertiva. No es solen posar a la pell dels altres i el seu estil comunicatiu sol ser agressiu. Altres, els anomenats assetjadors reactius, actuen en canvi quan es senten atacats, és la seva forma de defensar-se. Son nens i nenes amb baixa autoestima, que no saben gestionar les seves emocions i utilitzen l’assetjament vers els altres per a pal·liar les seves frustracions. L’assetjador proactiu és més fàcilment detectable, doncs posseeix un caràcter marcadament agressiu en tots els aspectes, tant a l’escola com a casa. L’assetjador reactiu pot passar més desapercebut, doncs al no tenir una conducta violenta, la família no sol sospitar. Solen ser víctimes de bullying, que reaccionen davant d’aquest fet, passant d’assetjat a assetjador.

L’entorn social del nen també pot influir en la seva actuació. Si el nen o nena creix en un entorn hostil, tant a l’escola com a casa, envoltat de crits, insults i humiliacions, és molt probable que desenvolupi un caràcter amb trets agressius, i que descarregui aquesta agressivitat amb altres companys més vulnerables. La violència domèstica és un factor de risc molt important. Els nens imiten el comportament dels adults, si veuen maltractament, poden arribar a maltractar en un futur.

En qualsevol dels casos, tant si es tracta d’un bully actiu o proactiu, i detectem que el nostre fill o filla està assetjant a companys d’escola o institut, no hem de mirar cap a un altre costat, ni aplaudir ni defensar la seva conducta. És important acceptar aquesta realitat i intentar reconduir aquesta situació. Per aconseguir-ho, la comunicació amb el nen o nena és fonamental. Hem de parlar amb ells, per a saber què és el que està provocant que actuïn d’aquesta manera. Perquè moltes vegades, darrera d’aquest comportament agressiu s’amaga una vulnerabilitat no expressada. Pors, inseguretats, frustracions, tristor, dolor emocional, depressió…són algunes de les raons per les quals el nen o nena pot actuar així. Aquests són factors de risc a tenir en compte. S’ha de parlar amb el nen o nena i que entengui que el seu comportament no és correcte. Arribar a un compromís d’actuació per a millorar la conducta i, si fos necessari, cercar ajuda professional. Una detecció a temps por pal·liar aquesta conducta agressiva. Com a pares, hem d’estar molt atents a qualsevol actuació dels nostres fills que ens pugui indicar que estan actuant com assetjadors, perquè una detecció a temps beneficia reconduir la conducta.

Si sospites que el teu fill o filla és bully i està assetjant a companys, no perdis la calma:

  • Posa el cas en coneixement de l’escola o institut. La majoria de centres compten amb psicòlegs infantils i/o psicopedagogs, que poden ser de gran ajuda.
  • Accepta el fet, encara que sigui dolorós. No li treguis importància. És un fet molt greu, que pot portar conseqüències molt doloroses.
  • No donis l’esquena al teu fill o filla, és ara quan més et necessita.
  • Parla amb el nen o nena i ajuda’l a entendre les conseqüències dels seus actes i anima’l a que demani perdó a les víctimes.
  • Ajuda al teu fill o filla a que es comprometi a modificar la seva conducta. Reforça els seus canvis positius.
  • Explica-li que si no millora la conducta, poden haver-hi conseqüències negatives per a ell/a (càstig). Que entengui que el bullying és un tema seriós.

Per Vanessa Galera.
Psicòloga. Col. num. 19623.

0

You may also like...