Nens i nenes incompetents

Per Josep García Mingorance.
Psicòleg i Mestre d’Educació Primària.

El temps va passant ràpidament i, si fa uns mesos parlava de com afrontar la reentrada al nou curs escolar, ara toca centrar-se en un dels fets que marquen l’equador del curs dels alumnes de sisè, les competències bàsiques.

Molts dels pares i mares, per no dir la gran majoria, desconeixen què són les competències bàsiques, quina utilitat tenen i la finalitat d’aquestes proves. S’associen a un examen o prova més per veure si el nostre fill o filla va bé, però la realitat és molt més complexa del que es pensa.

Començaré per definir breument en què consisteix la prova de competències bàsiques per poder entendre millor la seva utilitat. Consisteix a realitzar un seguit de proves, elaborades pels organismes competents en educació, sobre català, castellà, matemàtiques, anglès…, en tots els centres educatius simultàniament i usant les mateixes preguntes. Aquesta prova se sol temporalitzar a mig curs i exclusivament per als alumnes de sisè d’educació primària.

Fins aquí és senzill, la dificultat rau a entendre què és això de “competències bàsiques”. Dit de manera senzilla, és conèixer si l’alumne ha adquirit els coneixements mínims per poder desenvolupar-se amb soltesa en la vida real. És capaç de resoldre operacions matemàtiques que es fan servir diàriament? És capaç d’entendre una notícia? I… expressar-se de forma correcta?

Aquí sorgeix una de les polèmiques. Estem preparant els nens i nenes per desenvolupar-se perfectament en la societat? No donaré la meva opinió, però plantejaré una sèrie de preguntes perquè cadascú tregui les seves pròpies conclusions: És necessari en el nostre dia a dia saber fer arrels quadrades? ¿I fer multiplicacions de 4, 5, 6… dígits? És necessari saber que “jo hagués cantat” és el pretèrit plusquamperfet de subjuntiu?… Que ningú pensi que resto importància a les temàtiques sobre les qüestions plantejades, sinó que plantejo si realment aquests coneixements els fem servir diàriament i ens permeten estar integrats perfectament en la societat.

La segona gran polèmica ve amb els resultats d’aquestes proves, ja que serveixen per veure quins alumnes són “competents o incompetents”, quins centres són els més “competents”… i, com sempre que hi ha comparacions, hi ha discrepàncies. A ningú li agrada sortir malament en “la foto” i, menys encara, que la vegin els altres. En primer lloc, què es fa amb els nens i nenes “incompetents”? Com a pares i mares hem d’exigir al centre del nostre fill o filla un pla d’actuació, així com una implicació màxima per la nostra part per poder aconseguir aquest mínim exigit. En segon lloc, la impossibilitat de consultar la comparativa de resultats entre centres, ens deixa cecs de dades davant processos de matriculació d’alumnes. Una altra qüestió per reflexionar sobre la no publicació dels resultats per centre. Matricularies el teu fill o filla en un col·legi on el resultat en les competències bàsiques és de 60 sobre 100 o en un altre que té una nota de 90 sobre 100? Aquestes dades es guarden amb clau i com un gran secret. Cada centre és lliure de publicar-los o no, però, és clar, únicament els publiquen els que obtenen grans resultats.

Així doncs, ànim en la preparació de la prova de competències i exigiu ​​als centres educatius que es tornin més competencials i transparents.

0

You may also like...