Ortodòncia I Osteopatia, junts de la mà

Segons la SEDO, la Societat Espanyola d’Ortodòncia i Ortopèdia Dentofacial, l’Ortodòncia és una especialitat odontològica que estudia, prevé i corregeix les alteracions del desenvolupament, les formes de les arcades dentàries i la posició dels maxil·lars, amb la finalitat de restablir l’equilibri morfològic i funcional de la boca i de la cara, millorant també l’estètica facial.

Per fer les correccions, el tractament té com a objectius aconseguir una alineació dental i una oclusió correcta. Per a això, s’utilitzen diferents tipus de aparatologia, que pot ser removible o fixa (dependrà en gran manera de l’edat del pacient), i que és adequada per a nens i adults. Després d’un estudi cefalomètric (amb fotos, models i un estudi postural) es podrà decidir quin tipus de tractament i durada és el més adequat per a cada cas.

D’altra banda, la medicina osteopàtica es dóna a conèixer en 1874 pel Dr. Andrew Taylor Still, metge que va desenvolupar una nova forma de tractar sense recórrer als medicaments. La osteopatia busca el desequilibri fisiològic que sofreix un pacient, retornant al cos la mobilitat en estructures òssies i/o teixits tous.

Com poden treballar juntes aquestes dues disciplines: Ortodòncia i Osteopatia?
És interessant observar com els pacients d’ortodòncia sofreixen canvis dentals, facials i posturals. Aquests canvis repercuteixen a la columna vertebral, columna cervical i fins i tot pelvis, directament o indirectament en els músculs i lligaments mastegadors (masseters, temporals, pterigoideos).

Aquests canvis fan que sigui necessari un reajustament per un osteòpata, que verifiqui que aquests moviments de dents no repercuteixen negativament en la resta de l’organisme i que, per exemple, equilibri les tensions produïdes quan “s’estrenyen els brackets” en la visita mensual del ortodontista.

Pot ser també que, durant el tractament d’ortodòncia, en alguns pacients apareguin símptomes com per cefalees, dolors en ATM, neuràlgies, dolor d’oïdes, dolor en alguna peça dental, dolor en el coll o altres zones adjacents… En aquests casos també és aconsellable acudir a un osteòpata.

En resum, podem afirmar que aquestes dues disciplines han d’anar juntes de la mà per poder aconseguir que els tractaments siguin realment eficaços i efectius i no perjudiquin la resta de l’organisme.