42. El sac

Era la nit de Nadal, nevava força, teníem fred i estàvem cansades. Per sort érem molt a prop d’un poble on de ben segur trobaríem algun lloc per aixoplugar-nos de la neu.
Vam caminar pocs minuts i just abans d’arribar a l’entrada de la població, vam trobar un sac de color vermell tant ple, que amb prou feines el podíem aixecar entre les dues.
– Deixa’l estar Kira! Anem a veure si trobem un lloc on poder passar aquesta nit.-
– Però Kidi, no tens curiositat per saber què hi ha a dins?-

– No, ara mateix només tinc fred i gana. Au va, anem!-
La Kira no em va fer cas, va estirar el cordill que lligava el sac i en va treure una joguina. Era un patinet de fusta.
– Ho sabia, ho sabia!- va cridar. -Sabia que era el sac del Pare Noel.-
– No pot ser. Avui és la nit de Nadal i hauria d’estar repartint les joguines a tots els nens i nenes, segur que no és seu.-

Però la Kira estava convençuda que li havia caigut del trineu i ara l’havíem de trobar per tornar-li. Si no els nens i nenes es llevarien el dia de Nadal sense cap joguina.
Tot i la neu, vam començar a cridar i a buscar al Pare Noel per tot arreu, però res de res. Els carrers estaven deserts.
Finalment el cansament i el fred van poder amb les nostres forces i vam decidir entrar a la primera casa que vam trobar.
– Bona nit, som la Kidi i la Kira. Tenim molt de fred i estem molt cansades. Que podríem passar la nit a casa seva?-
– I ara, què us heu pensat?- digué un senyor tancant-nos la porta als morros.

Ho vam provar a unes quantes cases més, sense èxit.
Finalment vam trucar a la porta d’una caseta molt petita que hi havia una mica apartada del poble. Ens va obrir la porta un homenet molt baixet.
– Bona nit tingueu- digué – passeu criatures, no us quedeu més aquí a fora amb aquest fred.-
– Moltes gràcies, senyor…-
– Em dic Nicolau. On aneu amb aquest fred i tan carregades?-
– Buscàvem un lloc per passar la nit i ens hem trobat aquest sac. Creiem que és del Pare Noel, l’hem buscat per tot arreu per tornar-li i no el trobem. Ja no podem més, estem molt cansades. Ens fa molta pena que el dia de Nadal els nens es quedin sense regals però hem fet el que hem pogut…-
– No patiu, cap nen es quedarà sense joguina, ja ho veureu.-

Aquell homenet no es va estranyar gens del que li explicàvem i se’l veia molt convençut del que deia. Ens va oferir un bon sopar i assegudes a la vora de la llar de foc, vençudes pel cansament, ens vam quedar adormides.
Al matí el sac havia desaparegut. En Nicolau, ens havia preparat una xocolata calenta per esmorzar i mentre ens el preníem ens va explicar què havia passat.
El Pare Noel s’ha emportat el sac i segur que aquesta hora ja deu haver acabat la seva feina.
– I com ho ha sabut que el sac era aquí?-
– No ho sabia. – digué – però cada nit de Nadal abans de començar a repartir els regals, passa per casa meva a prendre una tassa de xocolata calenta. Som molt amics. S’ha alegrat molt de trobar el sac aquí, estava molt preocupat perquè no sabia on l’havia perdut. I en agraïment per haver-li tornat us ha deixat un regal-.

Eren unes bufandes i uns guants per cada una, ara ja podíem continuar el nostre viatge. Però abans ens vam quedar a gaudir del dia de Nadal en companyia d’en Nicolau.

Bones Festes!!!