27. El llibre màgic

La Kira es va asseure al costat d’un arbre mentre jo intentava arreglar la roda de la bicicleta. Va agafar el bolígraf, la lot i el llibre que havíem trobat dins aquella maleta a la cova i es va posar a escriure. Al cap de poca estona, va aparèixer un pastís enorme de xocolata, però ni l’una ni l’altra ens en vam adonar, estàvem massa enfeinades cadascuna en la seva tasca. De sobte, un tremolor, que cada cop era més fort, va sacsejar el terra:

– Què ha estat això?- vaig cridar espantada.

– Si, jo també ho he notat i sembla que s’apropa cada cop més…- digué la Kira.

Teníem molta por i la roda encara no estava enllestida per marxar fugint d’allà. Aquells tremolors estaven cada cop més a prop, tant, que finalment vam veure què era el que els provocava. D’entre els arbres, va aparèixer un enorme drac que treia foc per la boca i arrasava per on passava. Vam començar a córrer en la direcció contrària a ell, i sense adonar-nos vam ensopegar amb l’enorme pastís de xocolata que havia aparegut abans.

– Però què hi fa això aquí enmig del bosc?-

La Kira es va quedar paralitzada.

– Corre! Deixa estar el pastís! No em diràs que tens gana en un moment com aquest?-

-No, no és això… el llibre, el bolígraf… On són?-

Mentrestant el drac s’apropava cada cop més a on eren elles.

– Corre Kira! Deixa estar el llibre ara, ens hem d’amagar perquè no ens vegi!-

-No, no ho entens!- digué tot corrent fins a arribar a agafar el llibre. El va obrir i sense mirar la poca distància que la separava del drac, es va posar a escriure. En pocs segons, havia desaparegut igual que havia aparegut, per art de màgia.

En veure que ja no hi havia perill, vaig anar al costat de la Kira.

– Oh, em sap greu, Kidi! Jo no ho sabia…-

– Què és el que no sabies?-

– Que no ho veus? Aquest llibre és màgic! M’he posat a escriure una història on un drac, tot sentint l’olor d’un enorme pastís de xocolata ha aparegut del no-res, per menjar-se’l. –

– Què dius que has escrit?… I creus que per això, el pastís i el drac… no, no pot ser!- vaig dir.

– Mira, t’ho demostraré!-

La Kira es va posar a escriure…

– Vés a mirar com està la roda de la bicicleta…- digué amb fermesa.

No m’ho podia creure, la roda estava arreglada.

– Què has escrit?-

– No te n’adones Kidi? Per això aquella frase d'”Utilitzar amb molt de compte”. Tot el que escrius en aquestes pàgines es fa realitat. Per això han aparegut el pastís i el drac, i s’ha arreglat la roda tota sola! Tenim un tresor entre mans!

Ara podem continuar amb el nostre viatge i no ens faltarà mai de res-

– Si, molt bé! Però vés amb molt de compte amb el que escrius, que una mica més i no ho expliquem…-

…I, amb la roda arreglada i el misteri resolt, vam continuar el viatge cap a la nostra pròxima aventura.