29. El mico Bambú

Havíem passat tot l’estiu anant d’un lloc a l’altre, vivint diferents aventures i descobrint mons nous i personatges diversos. L’últim, un mico molt savi anomenat Bambú que ens va ensenyar a aprendre. El vam trobar assegut en una roca mirant al mar amb els ulls tancats.

-Hola sóc la Kira, què fas?-

-Hola, em dic Bambú… Estic aprenent.-

-Aprenent?… i què aprens amb els ulls tancats?-

-Kira!- Vaig dir.- No li faci cas sempre pregunta massa-.

-No és res dolent preguntar.- Digué aquell mico misteriós. Després es va aixecar com si res i va començar a caminar. La Kira el va seguir.

-Jo ja li dic sempre a la Kidi que si no pregunta no sap si li poden ensenyar cap joc nou, però ella és molt vergonyosa i moltes vegades he de preguntar-ho jo per ella… En sap algun? I encara no m’ha contestat què ha après allà assegut amb els ulls tancats. I ara a on va?-

El mico va agafar aire i va contestar:

-No és res dolent preguntar però també estaria bé que de tant en tant escoltessis una mica més. De ben segur, que la teva amiga t’ha tret d’algun embolic més d’una vegada, m’equivoco?-

La Kira es va quedar muda de cop pensant com sabia aquell mico tot allò, si s’acabaven de conèixer.

-Observo que estàs sorpresa pel que t’acabo de dir. Mireu, us proposo un joc que sé que us agraden molt i us ajudarà a entendre el que he après en aquella roca.-

El mico va treure un mocador, li va tapar els ulls a la Kira i la va acompanyar fins a un parc.

-Molt bé Kira. Quants nens hi ha jugant al parc?-

-No ho sé, no veig res. Com vol que ho sàpiga! Quin joc més avorrit és impossible saber els nens que hi ha si no els puc veure…-

-… Molt bé. Ara tú Kidi.- Digué tapant-me els ulls a mi també.- Quants ocells creus que hi ha als arbres del parc?-

Una mica sorpresa amb la pregunta, vaig parar atenció durant uns minuts i finalment vaig respondre:

-Sis, n’hi ha sis!-

-Has encertat de ple Kidi. Felicitats!- digué el mico Bambú.

-No m’ho puc creure!- digué la Kira enfadada – Segur que has fet trampa. Segur que ja els havies contat abans que et tapés els ulls!-

-No ha pogut fer trampa perquè no sabia què li preguntaria, només ha fet el que havia de fer, escoltar. Si haguessis parat atenció, podies haver escoltat els nens jugant al parc encara que no encertessis el nombre exacte. El joc només volia ensenyar-te a escoltar.-

-Ara ho entenc tot! Quan estava allà a la roca amb els ulls tancats estava aprenent a escoltar!-

-Molt bé Kira, veig que finalment has après que si escoltes el que et diuen aprendràs molt més que no pas si els interromps sempre sense deixar que s’expliquin. Bon viatge i fins a una altra!-