40. Els tres bolets

Després de viatjar durant molts dies sense tenir molt clar cap a on anar, vam veure un camí que ens va cridar l’atenció pel color vermellós de la terra.

Vam decidir seguir-lo per veure a on ens portava. No feia gaire que caminàvem i ja ens vam trobar el primer encreuament. Hi havia dos cartells, un que senyalava cap a la dreta i l’altre a l’esquerra. El primer portava cap a un poble anomenat “Terra-roja” i el segon cap a “Els Tres Bolets”.

La Kira va voler anar cap a aquest últim i sense pensar-ho molt hi vaig accedir.
Portàvem hores i hores caminant per aquell camí que semblava no acabar mai. Vam decidir descansar una mica i allà mateix va aparèixer el primer bolet.

-Benvingudes, Kidi i Kira!- digué.
-Bon dia! Com saps els nostres noms?-preguntà la Kira.
-Sóc el Bolet que tot ho sap, us estava esperant. Si encerteu l’endevinalla que ara us diré podreu seguir el camí si no us haureu d’estar amb mi fins que s’acabi la tardor.-
-Però això no ens ho pots fer, tenim ganes d’arribar al poble dels “Tres Bolets”-
-No existeix tal poble, aquest és el camí dels Tres Bolets no el poble. Jo sóc el primer, contesteu l’endevinalla i podreu cercar el segon. Preparades?
Què és allò que xiula sense boca, corre sense peus, t’acaricia la cara i tu no la veus?-
-La sé, la sé!- cridà contenta la Kira. -El vent!-
-Molt bé doncs, tal com us he promès podeu continuar el viatge. Molta sort!-

Vam continuar animades de saber que no ens seria difícil contestar les endevinalles que ens preguntarien els dos bolets que ens faltaven. Caminàvem atentes per trobar el segon.
-Benvingudes, Kidi i Kira!-
-Bon dia, tu també ho saps tot?- vaig preguntar.
-No, jo sóc el Bolet que tot ho busca. Heu de trobar pels voltants del camí un amic meu que s’amaga molt i molt bé. Es diu Camagroc. Si el trobeu, podreu continuar.-

Aquest cop no es tractava de pensar en una resposta i la veritat ens va costar força de trobar en Camagroc, però després de buscar i remenar entre el sotabosc, el vam trobar.
-Molt bé!- digué el segon Bolet. -Ja podeu avançar fins al tercer Bolet. Molta sort!-

Després de dues hores de camí vam trobar-lo. Com els altres, ja ens esperava. Ens va assenyalar el final del camí. Hi havia dos bolets molt semblants i ens va preguntar quin dels dos era verinós. Si l’encertàvem, seríem lliures si no, hauríem de passar la tardor amb el tercer Bolet.
La Kira era una experta boletaire, però la semblança era tan gran, que dubtava molt a l’hora d’escollir. Finalment es va decidir per un.
-El de la dreta és el verinós.- Digué.
El tercer Bolet es va quedar callat uns segons. La impaciència de la Kira no podia més i digué:
-Va, digues si l’he encertat, si us plau, digues-m’ho ja!-
-Estic molt sorprès, pocs han estat els que han passat les proves dels Tres Bolets, us felicito. Podeu continuar el vostre camí.

Al cap d’una estona lluny d’allà, li vaig preguntar a la Kira com havia sabut quin era el bolet verinós. Em va contestar que sense que s’adonés havia agafat el llibre màgic i havia escrit que sortien del camí sense problemes.

Una vegada més el llibre màgic ens havia ajudat a sortir d’un enrenou. Fins a la propera aventura!