45. El misteri de les roses

Després de rebre una carta d’una vella amiga, on m’explicava que les roses del seu jardí no florien, ens vam enfilar dalt del globus per anar a veure-la.
Quan vam arribar a casa seva ens vam adonar de seguida que les úniques que no havien florit en aquell jardí tan bonic eren les roses.

-Benvingudes a casa meva! Passeu, us explicaré què ha passat:
Tot va començar quan la primera margarida va començar a florir. Em vaig posar molt contenta! Vaig pensar que totes les plantes del jardí floririen molt aviat. Però no va ser així, el roser no floria ni semblava tenir intenció de fer-ho. Tenia tanta cura de totes les flors com en tenia del roser, però res. Finalment, sabent que heu viatjat tant i sabeu tantes coses, he decidit escriure’t.-

-Doncs no sé si et podrem ajudar, però ho intentarem, no pateixis.- li vaig dir.
La Kira es va asseure al terra del jardí, va agafar la lupa i va començar a inspeccionar. Jo mirava branca per branca per veure si el roser encara vivia. Semblava ben viu però, per què no floria?

-Mira Kidi! Vine, corre!- cridà la Kira.
Quan vaig mirar què m’ensenyava no m’ho podia creure. De seguida vaig anar a avisar la meva amiga, havíem de fer alguna cosa i com més aviat, millor.
La Kira va tenir una idea; necessitàvem un instrument musical!
A dins de casa hi vam trobar una flauta que segur que ens serviria.
La meva amiga va començar a tocar una melodia molt suau, no va fer falta tocar molta estona. Al cap d’unes hores el roser començava a florir.

-Ja veuràs com en un parell de dies el roser tindrà les roses més vermelles i vives de tot el barri.- digué la Kira.
-Moltes gràcies, noies!-

Però què passava? – Us preguntareu.
Segons sembla, el despertador del follet encarregat d’obrir les portes de l’aliment del roser, s’havia espatllat i aquest dormia sense saber que ja havia arribat la primavera i era l’hora de despertar. La flauta ens va servir per fer-li saber que la rosa no floria. En sentir la bella melodia es va posar a treballar perquè no li faltés de res al roser. I com molt bé havíem dit, en un parell de dies les roses més belles despertaven i lluïen més vives que mai.