46. Un dia al camp

Feia un dia esplèndid i teníem ganes de trepitjar els prats verds que es veien des de l’aire, així que vam fer un descens per seure damunt la gespa i fer un pícnic.
Vaig posar les estovalles damunt la gespa, vaig treure el cistell i vaig començar a preparar els coberts, els gots i tot el necessari per fer un bon mos. Finalment vaig treure el menjar.

La Kira, mentrestant, mirava el cel estirada a terra.
-Que bé Kidi, feia temps que no gaudíem de tanta tranquil·litat i bona temperatura…, mira aquell núvol!-
-Si, és curiós, sembla un gos, oi?-
-Si, i aquell d’allà un conill…-
-Jo tinc gana, mengem?- vaig dir.
-Si, si.; on són les forquilles i el ganivet per tallar la truita?- preguntà la Kira.
-Els he deixat aquí ara mateix. Va treu-los, on els has amagat?-
-A mi no em miris, jo no he amagat res.- digué la Kira sorpresa.

Estava segura que els havia deixat allà a sobre, però no hi eren i, si ella no els havia agafat, qui havia sigut el lladre?
Estàvem soles, no hi havia ningú pels voltants. Tot era molt estrany. Ens vam aixecar i vam començar a buscar fins que vam trobar una de les forquilles a sota d’un arbre.
-Com hi ha vingut a parar la forquilla aquí?-
-Mira Kidi, allà dalt!-

En una branca de l’arbre hi havia un niu on hi havia les forquilles i els ganivets.
-Mira-la, se’ns emporta les culleretes!- digué la Kira assenyalant una garsa lladregota.- Empaitem-la!-
No vam poder, però si vam evitar que ens prengués més objectes perquè va fugir espantada quan va veure que l’havíem descobert.
-I ara què farem Kidi?, com arribarem al niu per recuperar els coberts?-

Teníem una escala plegable dins de la cistella del globus i vam poder recuperar els coberts per poder continuar el nostre dia al camp. Però quan vam tornar al lloc on teníem tot el pícnic preparat, un munt de formigues s’emportaven la nostra truita deixant-nos amb un pam de nas.

Així que vam recollir-ho tot, vam pujar a dalt del globus i vam continuar el nostre viatge. Havíem passat un dia al camp una mica accidentat.