47. La bruixa debutant

Volàvem tranquil·lament, quan de sobte un objecte va passar pel nostre costat a una velocitat tan gran que va bellugar fortament la cistella.
-Què ha estat això?- digué la Kira.
-No ho sé… era una cosa negra…-

En veure que el globus no estava afectat, no li vam donar més importància i vam seguir el nostre viatge. Al cap de poca estona, un cop molt fort va fer girar la cistella i, tot perdent l’equilibri, el globus va començar el seu descens. Per sort, el vam poder dominar i vam aterrar sense patir cap mal.
Just al nostre costat va aterrar l’objecte que ens havia fet caure: no era un objecte, era una bruixa amb la seva escombra i l’aterratge que va fer va ser de principiant.

-Ho sento molt!- va dir de seguida. -No us he vist i una mica més i topo amb vosaltres allà dalt.-
-Si noia, tens tota la raó. Qui t’ha ensenyat a conduir l’escombra?- preguntà la Kira.
-M’examino d’aquí a unes hores del carnet de conducció d’escombres voladores i ja ho veieu encara no ho porto gaire bé. Si no aprovo, no podré participar demà a la festa que fan totes les bruixes la Nit de Sant Joan. M’hauré de quedar a casa tota sola i hauré de repetir el curs de bruixeria l’any vinent.- explicà mig plorant.

Era una bruixeta molt jove i es veia que li feia molta il·lusió poder anar a la festa i treure’s el títol de bruixa. Però per més que volgués, no veia com la podíem ajudar.
-No ploris, segur que trobem la manera que puguis aprovar, ja ho veuràs.-vam dir consolant-la.

De seguida, la Kira va agafar el llibre màgic i es va posar a escriure.
-Torna-ho a provar.-

La bruixa es va enfilar a l’escombra i es va enlairar amb gran facilitat, però un cop a dalt va començar a fer esses i va caure tot fent un aterratge d’emergència una altra vegada.
-Ho veieu?, no sé volar i no n’aprendré mai!-

La Kira la va intentar consolar, però no entenia què havia passat. Sempre havia funcionat el llibre màgic, i aquest cop, no. Potser ja no funcionava.
Ho va tornar a intentar. Però res. La pobra bruixa estava desconsolada.
-El llibre no funciona, Kidi. He escrit que la bruixa sabia volar i ja ho veus. Què podem fer?-
-Potser hauries d’escriure-ho diferent.-
-No t’entenc Kidi, què vols dir?-
-Vull dir que la bruixa no té confiança en què pugui aprendre a volar en tan poc temps. Llavors, potser el que hauries d’escriure és que la bruixa tingui confiança en ella mateixa.-
-No ho crec, però ho intentaré- finalitzà la Kira. Després d’això, la bruixeta va fer un altre intent i aquest cop si que va anar bé.
-No sé què heu fet, però ho he aconseguit. Moltes gràcies!-
-Nosaltres no hem fet res, ho has fet tu soleta confiant en tu mateixa.-
-Moltes gràcies un altre cop. Si algun dia necessiteu ajuda d’una bruixa, només heu de cridar el meu nom i apareixeré al vostre costat. Fins aviat- digué desapareixent.
– I, com et dius?- cridà la Kira.
– TANIA –