Pissarra decorativa
La pintura de pissarra es pot utilitzar gairebé sobre qualsevol superfície dura. Penseu en el material, forma i mida que voleu segons l’ús que fareu.
Materials
Superfície a pintar: paret, fusta, imant, …
Pintura de pissarra
Pinzell
Pintura acrílica de colors
Ornaments
Cola blanca
Guix
Pas a Pas
Heu d’aplicar dues capes, una vertical i una altra horitzontal (deixeu passar 1 hora entre capa i capa perquè s’assequi bé).
Una hora després d’aplicar la segona capa, pinteu els motius que desitgeu per decorar la vostra pissarra.
Passades 24 hores, escriviu amb un guix amb molta cura sobre la superfície per a condicionar-la. Netegeu-la amb aigua.
I ja només us queda enganxar darrere l’accessori que necessiteu per col·locar-la on vulgueu (imant, claus, …).
Una mica d’història
En un inici, les pissarres es limitaven a petites plaques de pissarra, emmarcades en fusta per evitar que es trenquessin. En el segle XIX, aquests instruments rudimentaris eren molt utilitzats a les escoles públiques d’Amèrica, ja que el paper era massa car. Es va produir un pas endavant quan un professor de geografia d’Escòcia va col·locar a la paret les pissarres dels alumnes per poder explicar un tema extens.
El registre més antic de la pissarra com la coneixem avui dia, és el 1801 als Estats Units amb els instructors d’escoles militars. En aquell moment, els professors ja no gastaven tant temps amb problemes individuals i lliçons a la pissarra de cada estudiant, sinó que podien parlar per tota una classe on tots podien veure el tauler.
Aquesta revolució en el mètode de l’ensenyament va provocar que el 1840, milers d’escoles de tota Amèrica ja disposessin d’aquest nou producte. Amb els anys han millorat els materials per evitar l’emulsió de pols, inclús en algunes escoles i aules, les antigues pissarres s’han substituït per pissarres fetes de plaques de plàstic per escriure-hi amb retoladors especials o per les modernes pissarres electròniques.
Font: http://www.lular.info