Ens estem separant. Com tractem la situació?

Per Raquel Porcel Gordon.
Directora d’ÀNIMA Centro de Terapia Familiar y Sistémica. Educadora Infantil. Terapeuta Gestalt . Terapeuta Gestalt Infantil. Practitioner en P.N.L . Terapeuta en Constelaciones Familiares. Escritora. Miembro adherente de la AETG.

Les separacions són molt comuns en la nostra societat, és una situació  molt complexa i que sovint genera força patiment. L’actitud dels pares juga un paper molt important perquè els fills visquin la situació amb més tranquil·litat. A continuació trobareu algunes formes d’actuació que us poden ajudar a gestionar  la situació.

1. El motiu de la separació?
Els nens han d’estar al marge dels motius de la separació, no haurien de saber si han aparegut terceres persones, si la mare ja no està enamorada del pare o si el pare no aguanta el caràcter de la mare. Els pares hauran de donar un motiu consensuat de la separació i coherent a l’edat del nen, transmetent el missatge que els pares se separen, però que “són amics”. Això farà que es puguin sentir segurs i amb més tranquil·litat.

2. Els pares han d’estar tranquils.
El paper dels pares és molt important perquè el nen s’adapti bé a la nova situació. Els pares són el referent per al nen i ells troben la màxima seguretat i estima amb els pares. Si els pares estan nerviosos i angoixats, els nens sentiran molta inseguretat i es trobaran desorientats.  Han d’estar serens i tranquils. D’aquesta manera, els fills es poden sentir segurs i podran viure la nova etapa amb més normalitat i sense angoixes.

3. Respectar el procés emocional del nen.
És molt important que es respecti el procés del nen. El seu estat d’ànim pot anar canviant i pot cridar més l’atenció, pot estar més sensible, nerviós o fins i tot si són molt petits, poden fer alguna petita regressió, com ara fer-se pipi a sobre. El més habitual és que s’adaptin força bé i ràpid, però depèn de cada cas. També és molt bo que els nens puguin expressar el que senten, facin totes les preguntes que vulguin sobre la nova situació i puguin comunicar les angoixes i pors que poden estar sentint. Un bon exercici és que dibuixin les emocions del que estan sentint i que parlin dels seus sentiments.

4. Evitar comentaris negatius d’un dels pares davant del nen.
Si un dels pares parla malament de l’altre davant del fill, automàticament un d’ells es convertirà en bo o dolent, en víctima o responsable de la separació, en dèbil o fort… i sens dubte el fill no tindrà la llibertat d’estimar als pares com fins ara ho havia fet. El seu “jutge” interior prendrà la decisió i el nen sovint es decantarà pel més dèbil, generant un rebuig i/o ràbia cap a l’altre, creant un entorn de confrontació i sentint que està enmig de dues guerres. Això genera molts conflictes emocionals en els nens, com sentiments de culpa, ràbia o tristesa.

5. No sobre protegir-los.
Cal normalitzar la situació i viure-la amb la màxima naturalitat. Si els pares i l’entorn familiar canvien l’actitud i la forma de relacionar-se cap al nen, protegint-lo més del compte, per exemple, el nen sentirà que la situació és excepcional i estranya. Això farà que se senti insegur i emocionalment inestable.