Els Atemptats i l’explicació als nens

ALGUNES RECOMANACIONS

Afrontar aquestes notícies inexplicables, tan dures, tan cruels, que desorienten i ens provoquen un gran malestar a nosaltres, els adults, es fa encara més difícil de comprendre per a un nen.

Explicar la mort a un nen, que algú estimat s’ha mort, és una difícil tasca. Els adults, també colpejats per aquest dolor, busquem la manera de dir-ho sense ferir, i en aquest intent diem coses com “ha anat al cel”, “està en aquesta estrella”, etc. Però no hauríem de tenir por d’usar la paraula mort i fer-los comprendre que és una cosa irreversible. Si no, els resultarà encara més complicat entendre-ho.

“Els nens tenen una tremenda fantasia i, si un nen no percep la realitat tal com és, tendirà a fantasiejar, i les fantasies solen ser molt pitjor que la realitat”.

Cal tenir en compte l’edat dels nens. Així, entre els 3 i 5 anys, la millor manera d’explicar-ho és parlar de manera clara, calmada, triar un moment en què hi hagi tranquil·litat, i ajudar-los a expressar i nomenar les seves emocions. Deixar-los que parlin, que diguin el que pensen, així podrem entendre quines coses pensen, quines coses els fan por, i d’acord amb això poder tranquil·litzar-los i fer-los veure que és totalment normal sentir-se malament en aquest moment, que nosaltres també ens sentim així.

Cap als 6 anys, ja poden comprendre què és la mort, encara que a vegades no arriben a entendre la dimensió del que vol dir “per la resta de la seva vida”. Per això, si la mort és a causa d’una malaltia, hem de fer-los recordar com es va anar deteriorant, que prenia medicaments, que estava a l’hospital, etc. En els casos que la mort és traumàtica, com pot ser un accident de trànsit, és més complicat, però en aquests casos es recomana comunicar el que ha passat des del primer moment, és a dir, sense amagar o dosificar el que ha passat.

Es recomana que els nens participin en els rituals que es realitzen (que vagin a la vetlla, a l’enterrament, si es realitza una missa), ja que els facilitarà comprendre i poder formar part del ritual que, com explicàvem en l’article anterior, permet començar a elaborar la pèrdua.

EXPLICACIÓ DELS ATEMPTATS.

Pel que fa als atemptats, puntualment, la psicòloga Mar Álvarez, que treballa amb nens que han viscut situacions traumàtiques, recomana en primer lloc “evitar els pactes de silenci”. “De vegades, els adults callem les coses per no fer-los patir i això a ells els genera una gran incertesa. No podem negar l’evidència del que ells mateixos estan veient”, hem d’explicar-ho usant paraules clares, fins i tot usant les paraules usades pels nens per poder aclarir els seus dubtes, explicar que si hi ha més forces de seguretat al carrer, és per la seva pròpia seguretat. Transmetre seguretat i no odi o ressentiment, utilitzar termes que permetin sentir tranquil·litat i seguretat.
I ser sincers. Afegeix: “No passa res si li diem que tampoc nosaltres entenem per què ha passat el que ha passat”.