Depressió en nens: informació per a pares i familiars

La depressió ja ha deixat de ser una malaltia només d’adults. Actualment cada vegada hi ha més nens diagnosticats amb trastorns depressius. A quins signes i símptomes hem d’estar alerta els pares per actuar precoçment?

Els nens poden comunicar o mostrar sentiments d’infelicitat, tristesa, desànim, irritabilitat, etc., però la majoria es recuperarà ràpidament d’aquests estats d’ànim. No obstant això, un petit percentatge d’ells cursarà amb símptomes depressius durant la seva infància i/o adolescència. La depressió, una alteració greu de l’estat d’ànim, qualitativament diferent de la tristesa i que requereix tractament específic és una part comuna i universal de la condició humana.
La depressió en nens pot ser severa i de llarga duració i pot interferir en tots els aspectes de la seva vida diària, des del rendiment escolar fins a les seves relacions amb amics i familiars.

Causes de la depressió infantil.

S’han suggerit diverses causes per a la depressió infantil:

1. Causes biològiques: factors hereditaris, bioquímics, hormonals i neuronals.
2. Causa estacional: es pensa que la quantitat de llum associada amb els canvis de les estacions afecta l’estat d’ànim d’alguns nens, el què es coneix com a trastorn afectiu emocional.
3. Causes psicològiques: pèrdua d’éssers estimats, males relacions entre pares i fills, problemes d’autoestima, etc.
4. Causes de l’entorn: la pressió a què els nens estan sotmesos, l’estrès, la tensió, etc.

Tot i que un nen pot presentar un o més símptomes de depressió, generalment es considera un trastorn depressiu si s’observen 4 o més símptomes per un llarg període de temps.

Com pots ajudar a uns nens amb símptomes de depressió?

La següent llista de suggeriments pot ajudar als pares amb els símptomes més comuns de la depressió en nens:

1. Autoestima baixa i tendència a criticar-se a si mateix: elogia al nen freqüentment amb sinceritat; accentua el que és positiu, d’una manera comprensiva, posa en dubte les crítiques del nen cap a si mateix i assenyala-li els seus pensaments negatius quan tinguin lloc.
2. Culpabilitat: ajuda al nen a diferenciar entre els esdeveniments que ell pot controlar i els que estan fora del seu abast: ajuda’l que comenci a parlar positivament de si mateix.
3. Estabilitat familiar: mantingues una rutina i disminueix els canvis en assumptes familiars; comenta-li sobre els canvis amb anticipació per reduir les preocupacions.
4. Desesperació i impotència: demana al nen que escrigui o parli dels seus sentiments i que anoti els seus pensaments plaents de 3 a 4 vegades al dia, perquè aquests vagin augmentant en un període de 4 a 6 setmanes.
5. Pèrdua d’interès i tristesa: prepara una activitat interessant al dia; planifica esdeveniments especials; comenta temes agradables.
6. Gana i problemes de pes: no l’obliguis a menjar; prepara els seus plats preferits; afavoreix que l’hora de menjar sigui agradable.
7. Dificultats per dormir: mantingues un horari constant per dormir; participa juntament amb ell en activitats relaxants com llegir o escoltar música suau; acaba el dia amb una nota positiva.
8. Agitació i inquietud: canvia les activitats que causen agitació; ensenya-li al nen tècniques de relaxació; un massatge pot ajudar; estimula l’exercici i la recreació.
9. Temors excessius: redueix les situacions que causen ansietat i incertesa; recolza’l i tranquil·litza’l; la planificació pot reduir la incertesa.
10. Comportament agressiu i ira: rebutja la conducta destructiva d’una manera amable però amb fermesa; dóna validesa a les seves emocions i estimula al nen a expressar els seus sentiments d’ira apropiadament; no reaccionis amb ira; sigues consistent en les seves respostes a la conducta inadequada.
11. Dificultat per pensar i per concentrar-se: anima al nen a participar en jocs, activitats, xerrades familiars; treballa amb els mestres i els psicòlegs escolars per promoure l’aprenentatge.
12. Pensaments suïcides: estigues alerta als senyals de suïcidi; busca ajuda professional immediatament.
13. Si la depressió persisteix: consulta amb un metge perquè realitzi un examen; demana ser derivat o referit al psicòleg escolar, al psicòleg clínic o a un psiquiatra.