La influència de la respiració en el creixement facial del nen

La respiració, com a funció imprescindible dels éssers humans, sovint es veu alterada en la infància per trastorns en el sistema respiratori com ara la rinitis al·lèrgica, les obstruccions causades per desviacions de l’envà nasal, la hipertròfia de cornetes i la presència de vegetacions i amígdales. En particular la rinitis al·lèrgica és la malaltia utòpica més comuna, amb una marcada incidència familiar, que sol manifestar-se a partir dels 3 anys d’edat i està present entre el 15% al ​​20% de la població infantil, sent una de les majors causes de restricció respiratòria en els petits.

El nen amb obstrucció respiratòria sol presentar ulleres marcades, tic de fregament de la punta nasal amb el palmell de la mà, veu nasal “gangosa”, respiració bucal, roncs, abundant exsudat nasal transparent i fins i tot pot arribar a complicar-se amb sinusitis, otitis o bronquitis asmàtica.

La cara del petit que pateix algun tipus de deficiència respiratòria pateix canvis progressius en la seva forma, manca decreixement transversal (cara estreta), endarreriment en el creixement anteroposterior (manca de projecció anterior del terç mitjà facial, és a dir, els seus pòmuls es presenten aplanats), a simple vista s’observa l’arc dental superior estret generalment amb mossegada creuada dental, paladar profund, erupció de peces dentals endarrerida i en molts casos dents apinyats a edats molt primerenques.

Tenint en compte que als 5 anys d’edat, la cara dels nens té completat el 80% del seu creixement total, ha de ser prioritari solucionar les obstruccions respiratòries i restablir com més aviat millor l’equilibri del creixement facial.

A partir dels 5 – 6 anys, una visita a l’ortodontista pot detectar qualsevol alteració d’origen respiratori en el creixement facial del petit i indicar el millor moment per a l’inici d’un tractament específic curt i efectiu en la recuperació de la respiració nasal i el balanç del creixement de les joves estructures facials.