11. La llum misteriosa

Aquest cop volava de nit i una llum encegadora va passar pel meu costat deixant-me sobresaltada durant una bona estona. Quan vaig recuperar-me, la curiositat em va poder i vaig posar rumb fins on s’havia aturat aquella llum misteriosa.

Abans d’aterrar però, vaig observar qui vivia allà. Primer vaig veure uns pastors fent el menjar en una foguera. Més endavant hi havia una dona que rentava la roba a la vora del riu. Fins i tot, amagat entre uns matolls, hi vaig veure un caganer…

Més apartades, hi havia una desena d’ovelles que pasturaven mentre el seu amo, un noiet, se les mirava.

-Hola, sóc la Kidi. Has vist passar una llum molt brillant per aquí?-. Li vaig preguntar.

-Sí, i després m’ha visitat un àngel. Tu també ets un àngel?-.

-No, jo viatjo a mons diferents per aprendre jocs nous… Un àngel dius, i què t’ha dit?-.

-M’ha dit que seguís la llum, que em portaria fins on ha nascut Jesús el nostre “Salvador”. Ara hi anava. Que vols venir amb mi?-.

-I tant!-. Vaig respondre.

-Si vols, pel camí podem jugar al “veig-veig”. Saps com s’hi juga?-.

-No, però m’agrada molt aprendre jocs nous…-

-Veig, veig- digué el noiet.

-Què veus?- vaig contestar.

-Una coseta que comença per la lletra “erra”…-

– “Erra”, “erra”… Riu!- vaig dir.

I així, jugant, jugant, vam arribar fins on s’estava la llum ben quieta.

A sota hi havia un estable on escalfat amb l’alè d’un bou i d’una mula, dormia plàcidament el bebè Jesús, acompanyat dels seus pares Josep i Maria. Tothom li portava algun present, fins i tot el noiet li va regalar una ovella.

Jo no sabia què donar-li, però finalment, veient-lo tant nu, vaig decidir fer servir els meus poders màgics i del no-res va aparèixer una manta de colors que el va abrigar en aquella nit tan freda.

L’àngel que hi havia a l’entrada de l’estable ens va dir que propaguéssim la bona nova per tot arreu. I és per això que, cada desembre, celebrem amb alegria, que una nit tan gèlida com aquella va néixer el Redemptor.

Bones Festes!!