12. Les tres ombres misterioses

Després d’haver viscut aquella nit tan màgica vaig emprendre el camí de tornada cap a on havia deixat el globus. Ja s’havia fet de dia però el cel estava molt ennuvolat i no m’atrevia a enlairar-me pel que pogués passar, per això, vaig decidir muntar la meva tenda i acampar fins que passés el mal temps. I vaig fer bé, ja que al cap de poca estona van començar a caure unes cosetes blanques i fredes del cel. “Quina cosa més curiosa!” vaig pensar, “sembla pluja però és més freda i està deixant el terra blanc”.

-És neu!- digué una veu com si m’hagués llegit el pensament.

-Qui ha dit això?-…i del no-res van aparèixer tres ombres que en un principi em van espantar una mica. Eren uns personatges molt ben vestits que viatjaven asseguts a dalt d’uns animals estranys.

-Bon dia tinguis, Kidi! Series tan amable de deixar-nos passar aquí la propera nit, vam començar el nostre viatge ahir i estem una mica cansats…-

-Sí i tant! Però… com sabeu el meu nom?-.

-Sabem moltes coses… vols que t’ensenyem un joc molt entretingut?-.

No m’hi vaig poder negar i a poc a poc em van anar explicant com es jugava. Van treure una taula amb uns quadradets dibuixats i unes fitxes rodones i unes altres en forma de lletra ics. Dos dels tres personatges misteriosos es van posar a jugar per ensenyar-me com es feia. Es tractava de posar les tres fitxes iguals en fila i el contrincant d’evitar amb les seves que ho fes. Després em van deixar jugar a mi i a l’altre. Quan en vam tenir prou, el més gran de tots, que també semblava el més savi, em va explicar que anaven a veure un nen que havia nascut i li portaven regals. Venien de molt lluny i encara els hi quedava un llarg camí per recórrer. Després em van continuar explicant un munt d’històries fascinants. La joia que duien tots tres al turbant era una pedra màgica que havien heretat dels seus avantpassats. Amb ella podien saber tot el que passava arreu. Cada pedra era un diamant de colors diferents. Un la duia de color verd; el segon, vermella i el tercer, de color blau. L’agafaven cada dia i tocant uns botonets sortien unes imatges reflectides a dins. Eren una mena d’ordinador portàtil com aquests que teniu en el vostre món.

A poc a poc em va anar entrant una son que va fer que m’acabés adormint profundament. L’endemà quan em vaig despertar… Sorpresa! Havien desaparegut! Però m’havien deixat la taula per jugar amb les fitxes i un abric. A fora tot estava blanc i feia molt de fred. Em vaig abrigar i enfilant-me a dalt del globus, em vaig enlairar deixant enrere aquell món tan especial i màgic que m’havia fet sentir una joia especial.