17. La Kidi, les fogueres i els petards

En aquesta ocasió, el globus em va portar a aterrar a una platja de sorra blanca d’un poblet costaner. Quan hi vaig arribar, tots els seus habitants portaven objectes de fusta i paper a la vora del mar i els amuntegaven l’un sobre l’altre.

Estaven tan atrafegats que no es van adonar de la meva presència, fins que…

-Aaaaai!!!- vaig cridar. -Qui m’estira de la cua?-

-Hola em dic Núria. I tu qui ets?- digué una nena amb dues cues molt gracioses.

-Sóc la Kidi, vinc de molt lluny i m’agraden molt els jocs, cantar i ballar.-

-Que bé!- va dir la Núria. -Vine amb mi que t’ensenyaré una cosa…-

La nena em va agafar de la mà i em va portar a prop d’una de les piles de fusta.

-Per què amuntegueu totes aquestes fustes?-

-Avui celebrem que comença el solstici d’estiu i que el sol està més estona amb nosaltres. Però diuen que aquesta nit també surt el dimoni i per allunyar-lo de tots nosaltres, cremem fustes i objectes inservibles i així se’n va amb la cua entre les cames. Si et quedes aquesta nit, veuràs com encenem la foguera i sopem i tirem petards al seu voltant.-

Vaig acceptar encantada i vaig estar tota la tarda ajudant-los a portar tot tipus de coses perquè la pila fos més grossa.

Al vespre, amb les últimes estones de sol, van encendre la foguera i va començar la festa. Tots estaven molt contents i la música i els petards corrien per tot arreu. El que més m’agradava de tot eren els coets que sortien disparats cap al cel.

Després de sopar i ballar, vaig veure com molts s’estiraven a la sorra de la platja i miraven les estrelles. Vaig voler fer el mateix i vaig anar al globus a buscar la meva motxilla on guardava tot el necessari per passar una nit a l’aire lliure. Però no el vaig trobar. Havia desaparegut!

-Que heu vist el meu globus?- preguntava a tothom que passava per allà, però ningú l’havia vist. Finalment vaig arribar a prop d’una foguera on hi vaig trobar la motxilla. Allà segur que sabrien alguna cosa.

-Ah! Era el teu globus allò?- digué un senyor senyalant-me el foc.-Ens hem pensat que algú l’havia portat per cremar i l’hem llençat a la foguera…-

-Pobre de mi! Què faré ara?-

La Núria, que m’havia acompanyat tota l’estona, em va tornar a agafar de la mà i em va portar fins on havíem sopat.

-Mira Kidi, et regalo el meu coet. És el més gran que tinc i segur que et podrà portar fins allà on tu vulguis-

Molt agraïda, m’hi vaig pujar, el van encendre i vaig sortir disparada cap a la meva pròxima aventura.