18. La Kidi i la estrella de mar

El coet en què viatjava va anar a caure a una illa. Al principi, vaig pensar que estava deserta, quan ja creia que no hi trobaria ningú, vaig sentir uns crits:

-Auxili, auxili!-

De seguida vaig córrer cap al lloc d’on provenien. Era una platja de sorra fina i blanca rodejada de palmeres. Per més que mirés, no veia res ni ningú. Finalment, vaig veure una petita estrella de mar asseguda al costat d’una roca.

-Com hi has vingut a parar fins aquí? Estàs molt lluny de l’oceà!-

-He sortit a jugar amb les meves germanes i una onada molt grossa m’ha arrossegat lluny d’elles. Quan he volgut tornar, m’he adonat que no podia i he començat a cridar, llavors has arribat tu. Em pots acompanyar a l’aigua?-

-I tant!- vaig dir agafant-la amb molta cura.

-Moltes gràcies. Com et dius?-

-Sóc la Kidi, viatjo per diferents mons a la recerca d’aventures i per aprendre jocs nous però el mitjà de transport que m’ha portat fins aquí ja no serveix perquè s’ha apagat i no es pot tornar a encendre, o sigui que m’hauré de quedar en aquesta illa fins que trobi la manera de sortir-ne. A què jugàveu quan t’has perdut?-

-A fet i amagar… Potser Neptú et pot ajudar. Si vols, t’acompanyo a veure’l- digué l’estrella.

-Neptú dius?-

-Si, és el déu del mar i pot trobar-te un mitjà de transport per portar-te a un altre lloc.-

-Moltes gràcies, però no et voldria molestar, deus voler anar amb les teves germanes. Potser estan preocupades per tu…-

-No és molèstia, a més a més, casa meva està de camí i podré veure-les.-

Durant el trajecte li vaig preguntar com es jugava a fet i amagar.

– És molt divertit. Un dels jugadors corre perseguint als altres, si els toca, el primer que ha estat tocat para a la pròxima partida. Els que no persegueixen han d’amagar-se i intentar anar fins al lloc on està el perseguidor…-

I així sense adonar-me’n vam arribar fins a on vivia l’estrella. Les seves germanes es van posar molt contentes al veure-la.

Després vam anar a veure Neptú que ens va rebre de seguida.

L’estrella li va explicar que l’havia ajudat a tornar al mar i que necessitava un transport per viatjar a un altre lloc. Sense pensar-s’ho, va avisar els cavallets de mar. Em van convidar a pujar en un dels carros que portaven i, acomiadant-me molt agraïda de l’estrella i Neptú, vam viatjar per tot l’oceà fins a la meva nova aventura.