19. El poble de colors

Després de viatjar pel mar dies i dies, vaig arribar a un poblet molt especial. Em vaig acomiadar dels cavallets i vaig anar a veure qui vivia dins les cases de colors. No n’hi havia cap d’igual. Blava, verda, rosa, vermella… totes tenien un color diferent i el més sorprenent de tot, és que els habitants de les cases vestien amb teles del mateix to.

-Bon dia!- vaig dir dirigint-me a una nena amb un vestit taronja.

-Bon dia, benvinguda al poble Colorí.-

-Sóc la Kidi, viatjo a diferents indrets per aprendre jocs i tradicions.-

-Que bé! Estàs de sort! Avui és l’últim dia abans de tornar a l’escola i celebrem una gran festa… Jugarem al joc del “fantasma”, vindran els Gegants i capgrossos, hi ha un espectacle de titelles i una gran orquestra ens farà dansar tota la tarda.-

No m’ho podia creure, sense quasi adonar-me’n un centenar de nens i nenes van sortir a rebre unes figures molt altes que anaven per parelles dansant al ritme d’uns músics que els acompanyaven: eren els Gegants. També els seguien uns homenets amb uns caps enormes.

Era un espectacle fantàstic i els colors de la roba i les cases eren espectaculars.

Quan van acabar de desfilar, van muntar un teatre petit i amb titelles van representar el conte de “La Caputxeta”.

La nena del vestit taronja, em va acompanyar tota l’estona, vam anar a trobar a la del vestit rosa, la del vestit blau i la del vestit groc, i també ens vam ajuntar amb el nen de color morat, el de color vermell, el de color verd i el de color blau.

-Vine Kidi, que jugarem al joc del “fantasma”!- digué la nena de groc.

-No sé com es juga a aquest joc…-

-Mira, els nens agafaran aquest llençol per les quatre puntes i l’aixecaran. Nosaltres ens posarem en fila i quan ens donin el senyal, començarem a passar per sota. Quan sentim que diuen: “s’apropa el fantasma”, haurem de córrer molt de pressa perquè quan diguin “fantasma”, baixaran el llençol quedarem atrapades i haurem perdut.-

-Que divertit!- vaig dir.

Vam jugar una llarga estona fins que va començar a sonar la música de l’orquestra Tricolor. Jugant i ballant vaig passar aquell fantàstic dia de festa. Quan es va acabar, em van regalar una motxilla plena de quaderns i llapis de colors. Molt agraïda em vaig acomiadar, però amb l’expressió de les seves cares vaig notar que alguna cosa passava.

-No pots marxar Kidi, t’hem regalat això perquè demà és el primer dia d’escola i has d’estar preparada.-

-… Però jo…, no…-

-Tothom que participa en la festa ha d’anar a l’escola, l’endemà.-

No m’ho podia creure, però així va ser. Em vaig quedar i vaig tenir el meu primer dia d’escola…

En la meva pròxima aventura us explicaré com vaig aconseguir marxar del Poble de Colors.