22. L’Avet

Estava cansada de viatjar per tot arreu sense cap mitjà de transport, així que vaig decidir fabricar-me’n un de nou. Em fabricaria una bicicleta!

Prop del camí hi havia un bosc i m’hi vaig endinsar per començar a tallar les fustes que em servirien per construir-la.

“Toc,toc,toc…” vaig començar a talar el meu primer tronc…

-Ai!Ai!- vaig sentir. D’on vindrien aquells crits?

-Kidi! Prou, m’estàs fent mal!- digué una veu que provenia de l’avet que estava talant.

-Hola? Que hi ha algú per aquí dalt?-

-Hola Kidi, sóc jo qui parla, l’avet.-

-Sí que em sap greu, no sabia que estiguessis viu…-

-Que no ens sentiu parlar no vol dir que no estiguem vius. Tots els arbres, plantes, flors, som éssers vius, però com que normalment no ens podem queixar tothom ens trepitja, tala o arrenca sense cap tipus de mirament.-

-I tu? Com és que parles?-

-Fa un centenar d’anys quan era molt petit i s’acostaven les festes de Nadal vaig veure com molts avets amics meus eren segrestats per fer-los servir d’ornament a dins de les cases de la gent. Tenia molta por que a mi em passés el mateix i una nit, quan vaig veure passar un estel fugaç pel cel, vaig desitjar amb totes les meves forces poder parlar. L’endemà mateix, quan un noiet del poble va venir al bosc a buscar un arbre i es va decidir per mi, li vaig dir: “Que t’agradaria a tu que et separessin dels teus amics i familiars per portar-te a un lloc desconegut?” El noiet es va quedar paralitzat. Però de seguida va reaccionar i digué: “I tant que no!” Va girar cua i se’n va anar corrent. Al cap d’una estona va tornar arrossegant un carro ple fins a vessar. “Què hi portes aquí dins?” Vaig preguntar. El noi em va demanar permís per guarnir-me igual que als arbres que s’emportaven, amb la condició de deixar-me al costat dels meus companys. “Seràs l’avet de Nadal més bonic de tots i tothom et podrà mirar sense fer-te cap mal”. Des d’aquell dia, quan arriben aquestes festes, tots els habitants dels pobles més propers, pugen al bosc carregats amb els seus ornaments per guarnir tots els avets que hi ha. Mai més ningú ha volgut talar cap més arbre… fins avui.-

-Em sap molt de greu, jo només volia fabricar-me una bicicleta de fusta per seguir el meu viatge…-

-Ja ho sé Kidi, no ho feies amb mala intenció. Saps que pots fer? S’acosta el dia de Nadal, molt aviat pujaran tots els habitants del poble a guarnir-nos. En aquesta època de l’any passen coses màgiques. De ben segur que si ho desitges amb totes les teves forces, tindràs la teva bicicleta. –

Vaig fer cas a l’avet i em vaig quedar un temps pel bosc, que dia a dia, tenia més arbres guarnits. La nit de Nadal, vaig decidir que havia de seguir el meu camí i em vaig acomiadar del meu amic l’avet.

-Bon Nadal! Ho he passat molt bé aquests dies per aquí però ara he de continuar el meu viatge.-

-Espera un moment Kidi, mira què hi ha aquí a darrera meu…- digué l’avet.

Era una bicicleta nova!

-Moltes gràcies! Bon Nadal, avet!

-Bon Nadal, Kidi!-