44. La Kidi i la Kira es colen en un conte

Volàvem per sobre d’uns prats verds quan vam veure molts animalons aplegats a la vora d’un camí. La Kira va voler baixar tant si com no per veure què passava.
-Bon dia a tothom, jo sóc la Kira i aquesta és la meva amiga Kidi. Viatgem per tot el món per viure aventures i aprendre jocs. Què hi feu tots vosaltres aquí?-

-Estem seguint una cursa que fa molt poc que ha començat.- digué un ocellet.
-Si, finalment s’han enfrontat- va dir un esquirol.
-Qui?-vaig preguntar.
-La Llebre i la Tortuga.- contestà un ratolí.- fa molt de temps que la Llebre vol demostrar a tothom que és la més ràpida del bosc, i finalment la Tortuga ha acceptat a fer una cursa per veure si realment és així.-
-Tot i que li ha dit que no es confiï, és molt sàvia, la Tortuga.-finalitzà un ànec.

La Kira va voler anar a veure de prop com anava la cursa, volia entrevistar la Tortuga per saber com s’ho faria per guanyar la Llebre. La va trobar molt endarrerida…
-Bon dia Tortuga, no voldria pas interrompre la cursa però si t’acompanyo, et puc anar fent unes preguntes?-
-I tant, acompanyeu-me.
-Com t’ho faràs per anar més de pressa que la Llebre? Et porta una bona distància d’avantatge.-
-Jo en cap moment no he dit que fos més ràpida que ella, només li vaig dir que no es confiés que es podria emportar una sorpresa.-
-Així doncs, no tens un pla per poder guanyar-la?-
-No-

Quina decepció es va endur la Kira! Volia saber com s’ho faria un animaló tan lent, per guanyar una Llebre en una cursa.
-Si vols, et podem deixar un patinet.- digué.
-No, i ara! Això seria fer trampes.- replicà la Tortuga.
-Doncs et puc portar una estona a collibè, segur que anirem més de pressa.- insistí la Kira.

Però la Tortuga seguia el seu pas sense fer-li cas. Llavors la Kira es va avançar i va anar a veure la Llebre. Quan la va trobar no s’ho podia creure; la molt tanoca s’havia assegut a sota d’un arbre i s’havia quedat adormida.
Corrent va anar a avisar la Tortuga perquè s’espavilés. Si avançava la Llebre mentre dormia potser encara tenia possibilitats de guanyar. I així va passar. Els crits d’alegria de tots els animalons van despertar la creguda de la Llebre que va desaparèixer amb la cua entre cames.

La Kira i jo vam regalar el patinet a la Tortuga perquè pogués anar més ràpida en properes curses i tots junts vam fer una gran festa per celebrar la victòria, on no va faltar la música, els jocs i el menjar. Ballant al ritme de la música, però, em va passar una cosa molt estranya: sense adonar-me vaig aparèixer a dalt del globus amb un llibre a sobre les cames. Quan vaig mirar de quin llibre es tractava la sorpresa va ser doble; era el conte de la Llebre i la Tortuga.

Ho havia somniat tot? O havíem entrat dins del conte i n’havíem sortit?
No ho sé pas…