Les vacances de la Bruixa Amargant

Feia un any que la Bruixa Amargant, la Bruixa més entremaliada de París, esperava que arribessin les vacances d’estiu per menjar-se un pastisset de carabassa. Li agradaven tant els pastissets de carabassa que se’n menjaria cada dia, però si en menjava masses, li cauria l’última dent que li quedava, per això només en menjava un cada any, el dia que començaven les vacances.

La Bruixa es va posar el vestit més esparracat i apedaçat que tenia, es va despentinar tant com va poder, va pujar a la seva escombra i va marxar cap a la pastisseria a buscar el seu pastisset. Va volar per damunt de la ciutat pensant en les malifetes que faria després de les vacances.

Quan va arribar a la pastisseria ja tenien el pastisset de carabassa preparat dins d’una capseta de colors.

—No m’agraden les capcetes de colors! —va rondinar la Bruixa— No en teniu una de color de caca de mussol? —va preguntar.

Però li van dir que no. La Bruixa va agafar la capseta i va volar fins a dalt de tot de la Torre Eiffel. Allà dalt, lluny del soroll de la ciutat, és on li agradava menjar-se el pastisset de carabassa, sense que ningú la molestés. Mentre sortia la lluna, va obrir la capseta, va agafar el pastisset i el va mossegar amb suavitat.

—Eeecs! Quin fàstic! —va cridar la Bruixa fent cara de carabassa agra—. Però què és això? S’han equivocat! M’han donat un pastisset de xocolata en comptes de carabassa! És fastigós!

La Bruixa va volar ben de pressa cap a la pastisseria perquè li canviessin el pastisset, però quan hi va arribar ja havien tancat. Estava tan enfadada que va decidir deixar de fer vacances i castigar tota la ciutat.

En un parc hi va trobar un grup de iaios i iaies que celebraven un aniversari. Estaven a punt de menjar-se un gran pastís de crema i maduixes. La Bruixa va treure la seva vareta màgica, la va moure amunt i avall i va canviar el sabor del pastís. En comptes de crema i maduixes, ara tenia gust de caragols bullits amb herbes seques. Tots els iaios i iaies van escopir el pastís i la Bruixa va riure tant que de poc no cau de l’escombra.

Després es va aturar en una gelateria i va canviar el sabor de tots els gelats. El gelat de maduixa ara tenia gust de mongeta del ganxet amb faves gratinades. El de vainilla ara tenia gust de bledes amb cigrons reescalfats. I al gelat de xocolata li va posar gust de pastanaga xafada amb peus de porc al forn de llenya. La Bruixa no parava de riure veient la cara de fàstic que posaven tots els que en menjaven.

Més tard, la Bruixa va veure la Paula, una nena de set anys que vivia en una fleca de pa amb els seus pares. Esta-va a punt de menjar-se una llesca de pa torrat. La Bruixa va treure la seva vareta, va canviar el sabor del pa per gust de pèsols triturats amb fulles de llorer i es va preparar per pixar-se de riure. Però quan la nena ho va tastar, els ulls li van brillar i ho va trobar boníssim. Com podia ser que li agradés? La Bruixa va moure la seva vareta i va tornar a canviar el sabor, ara la llesca tenia gust de regalims de puré de tomàquet amb gotes de vinagre, rodan-xes de peix salat i bolets crus amb llenties vermelles. Quan la Paula ho va tastar es va aixecar de la cadira.

—Aquest pa està boníssim! —va cridar.

La Bruixa ho va intentar un cop més, li va posar gust de peus de crancs de roca amb salsa de llet i formatge fer-mentat amb pell de llimona verda i pebrots picants. I a la Paula encara li va agradar més, va pujar damunt la taula a fer saltirons, era el pa més bo que havia tastat.

La Bruixa, que no entenia res, s’hi va acostar i li va preguntar com podia ser que li agradessin tots aquells sabors tan estranys. La Paula, a qui li agradaven molt les barreges, li va dir:

—M’encanten! Les barreges que fas són perfectes. Amb la teva ajuda faríem unes barres de pa fantàstiques! Perquè no et quedes a la fleca amb nosaltres?
I amb l’ajuda de la Bruixa Amargant, que s’ho passava pipa canviant el gust de les coses, la fleca de la Paula es va convertir en la fleca més especial de tot París. Venia gent de tots els indrets a tastar les barres de pa de sabors que preparaven. Feien pa amb gustos de tot tipus: de croquetes, de piruleta, de canelons d’espinacs amb pinyons i gambes…, fins i tot, per als més atrevits, feien un pa de gust sorpresa. I quan entrava algú que no li feia bona espina, la Bruixa li donava una barra amb gust de formigues peludes i salsa d’escarabats verds.

La Paula estava contentíssima, ella que es pensava que aquell estiu seria avorrit, al final va ser el millor estiu de la seva vida. I una tarda, la Paula li va preguntar a la Bruixa:

—Perquè no vas canviar el gust del teu pastisset de xocolata a gust de carabassa?
—Ostres! Tens raó! —va dir la Bruixa—. No hi vaig pensar! Sóc una fava!

I totes dues van esclatar a riure.