La Llebre

Hola menuts!

Hi ha un simpàtic animaló que forma part de la cultura popular i que molts de nosaltres confonem sovint amb el seu cosí germà. Parlem de la llebre (Lepus europaeus), que, tot i assemblar-se força al conill, presenta uns trets característics que la fan totalment inconfusible.

En primer lloc, cal destacar les orelles força llargues rematades amb una taca negra a la punta, així com les llargues potes del darrere que li permeten assolir velocitats sorprenents, d’aquí la dita: “ets més ràpid que una llebre”.

La seva silueta també és més estilitzada i més gran que la dels conills, molt més rabassuts i petits. Destaquen els ulls grans de color groc, sobre el seu pelatge marró, bru i terrós que la mimetitza, per amagar-la dels predadors.

Les llebres tampoc fan llodrigueres com els conills, fan nius sobre l’herba dels conreus, estepes i camps de cultiu, on neixen els petits llebretons que en acabar de néixer ja estan coberts de pel i tenen els ulls oberts, per poder confondre’s amb l’entorn i assegurar la seva supervivència.

Bé menuts, les llebres surten a menjar a les darreres hores del dia o a les primeres del matí, i no es molt difícil veure-les fen saltirons buscant l’herba fresca de la que s’alimenten.
A reveure menuts!
I recordeu sempre les 3xRs: Redueix, recicla i reutilitza.