Abús sexual infantil

Davant una condemna que ha marcat la nostra població, Lloret de Mar, encara que més marcarà el futur dels nens afectats, trobo necessari tractar el tema i fer-ho pensant en eventuals casos que poden passar desapercebuts si no estem alerta. En moltes ocasions els pares no donen importància a conductes que poden posar l’alarma sobre alguna cosa que està succeint als nostres fills/es. És per això que aquest article pretén, encara que no de manera exhaustiva, posar en relleu indicadors d’abús, que, seran indicis que s’hauran de confirmar però que de cap manera podem deixar d’atendre, observar i si es confirma, denunciar pel circuit adequat.

Un dels primers indicadors és observar una conducta en els nens/es que canvia de forma sobtada, o la manifestació d’una conducta que mai s’havia presentat, o conductes regressives (per exemple, fer-se pipi damunt quan cap a temps que havia aconseguit el control d’esfínters).

Problemes en dormir, malsons. Trastorns alimentaris. Disminució brusca del rendiment escolar, sobretot per dificultats d’atenció i concentració. La por excessiva a algun membre de la família, a algun professor, a algun adult amb qui es relaciona. Escapades o fugides. També poden aparèixer conductes d’aïllament i/o extrema passivitat. Així com conductes auto-destructives. Irritabilitat. Plors. Vergonya i culpa. Por i Ansietat. Tenir coneixement de relacions o comprensió detallada i inadequada per a l’edat de comportaments sexuals. Així com també un comportament sexual suggestiu, que no correspon a la seva edat, promiscu. Actitud exhibicionista. Erotització elevada. Masturbació compulsiva. O per contra rebuig del propi cos. Senyals més de tipus físic com dany o maltractament a la zona genital. Dificultat i/o dolor en asseure’s o caminar. Així com símptomes de malalties transmeses sexualment (pot ser un primer indicador que es grati a la zona genital).

Davant aquesta experiència traumàtica no tots els nens ho viuran de la mateixa manera ni els afectarà de la mateixa forma. Dependrà del grau de l’abús, del temps, de la reacció de pares i educadors, en fi, dels adults responsables de la seva cura. Però una de les conseqüències d’un abús que hem de tenir en compte és que pot victimitzar sexualment altres nens. En aquest cas estaríem davant una situació no elaborada i que el nen repeteix. Aquí és necessari un treball terapèutic. Adhereixo les paraules de Rosa Royo, psicoanalista: “El silenci, com a conseqüència de la por, vergonya i culpa, és una reacció molt sovint present en aquests infants. La teràpia d’orientació psicoanalítica, donant la paraula al pacient dins d’una relació contenidora, esdevé molt útil per alleugerir el patiment, fomentar la mentalització de les experiències viscudes i prevenir les seves repeticions”.

En els dibuixos dels nens ens pot cridar l’atenció el tema que han triat, o algun aspecte en particular del dibuix, com una figura amenaçadora, salvatge, agressiva (dibuixos de dents, animals salvatges, etc). Realització de figures nues amb representació manifesta de genitals, destacant-los enfront d’altres elements del dibuix, o esborradures, o ombrejos en aquesta àrea. Omissió d’ulls, boca, mans que ens podria indicar el conflicte present. La realització de dibuixos amb molta utilització del color vermell, de sang. Un altre aspecte que ens pot cridar l’atenció és l’omissió en el dibuix de la família d’una figura important com el pare o la mare, això mostra conflicte i, si hi ha sospites d’abús, pot ser un clar indicador. Cal tenir en compte que els nens/es abusats expliquen els fets a través del seu comportament, encara que els adults no arribem a captar i descodificar aquests missatges. A vegades la negació guanya el terreny perquè és dolorós o ens resistim a creure que algú pot fer alguna cosa així. Però cal tenir en compte que la reacció de l’entorn enfront dels abusos així com la sustentació familiar social amb què compta el nen/a marcarà una diferència fonamental.

En el proper número tractarem el tema de la prevenció, ensenyar els nostres fills/es a respectar, i fer-se respectar que és la base per evitar abusos.