Aprèn a convertir el teu fill/a en un/a inútil.

Per Josep García Mingorance.
Psicòleg i Mestre d’Educació Primària.

Ja són molts els anys en què aquest país segueix immers en la recerca d’un sistema educatiu que prepari les noves generacions per als reptes del futur. L’han sotmès a constants vaivens, uns encertats i altres no. S’han introduït noves tecnologies a les aules, les boniques pissarres digitals. L’anglès s’ha tornat imprescindible, gairebé més que el català o el castellà. Així podria seguir enumerant unes desenes més d’exemples però em quedaria sense espai per poder instruir-te en com convertir el teu fill o filla en inútil.

No seré jo el que jutgi si tot aquest tràfec constant va en el bon camí o no. El que la meva experiència i el meu dia a dia em permet afirmar és que els pares ens estem convertint en actors del canvi educatiu. Aportacions que de vegades són molt bones i en altres casos són qüestionables. Són d’aquestes últimes de les què vull parlar, ja que les pateixo en el meu treball i considero que algú ha d’alçar la veu per posar en avís als pares, entre els quals m’incloc.

Estem volent educar els nostres fills i filles perquè siguin campions, líders, els millors de la classe… Però no obstant això, amb l’afany d’aconseguir-ho, els traiem tota responsabilitat i l’assumim nosaltres.

Tots som conscients de quines són les nostres responsabilitats davant del treball, la societat i, fins i tot, el mateix govern. En canvi, cada vegada són més els alumnes i les alumnes que no saben quina és la seva responsabilitat com a estudiants, i no em refereixo a aprovar. Em refereixo a saber preparar-se la cartera, portar el material necessari, saber que els llibres costen molts diners a les famílies, etc. Aquesta responsabilitat que ha d’assumir el nen o nena l’estem assumint els pares i, com a conseqüència, estem ensenyant-los a ser irresponsables, ja que els “papis i les mamis” els traiem les castanyes del foc sempre.

Així que, si volem seguir per aquesta línia i convertir els nostres fills i filles en inútils a l’espera que la feina la fem nosaltres, segueix aquests passos al peu de la lletra:

1. Si no sap quins deures ha de fer, pregunta-ho en el grup de WhatsApp de la classe i problema resolt.

2. Si, per aquestes coses de la vida que tenen lloc, el nostre fill o filla s’ha oblidat l’esmorzar a casa, no passa res, sempre podem tornar a casa, agafar l’entrepà, portar-lo al col·legi, fer que el nen surti de classe, donar-li i problema solucionat.

3. Si consideres que la quantitat de deures és excessiva, abans d’anar a parlar amb el professor o professora, els podem fer nosaltres i així en cinc minuts tenim el problema resolt.

4. Si hi ha un examen per demà i encara no ha estudiat, que no s’estengui el pànic. El posem a estudiar fins a les onze o les dotze de la nit i amb una mica de sort treu un aprovat.

5. Si no sap on buscar informació per fer un treball, no perdis el temps en ensenyar-li que és una biblioteca, a consultar llibres … Sant Google ens ho soluciona en cinc minuts. Ah! I no perdis el temps dient-li que no tot el que hi ha a internet és veritat i vàlid, valdrà amb el primer resultat que ens doni el cercador.

Amb aquests 5 senzills passos qualsevol alumne o alumna és capaç d’anar passant de curs. Però, i quan en un futur es trobi en el seu lloc de treball, li farem nosaltres l’informe que li demana el seu cap? li portarem el dinar? respondrem per ells quan no recordin que se’ls ha oblidat trucar al seu principal client?…

Crec que ha arribat l’hora de què els nostres fills i filles assumeixin les seves responsabilitats i les conseqüències derivades d’elles, ja que en el fons els estem preparant per a la seva vida adulta i professional.