L’Astigmatisme

En edicions anteriors hem parlat dels dos defectes refractius més freqüents, la miopia i la hipermetropia.
Avui comentarem l’últim dels defectes refractius: l’astigmatisme.

Què és l’astigmatisme? L’astigmatisme es produeix quan la còrnia, que és una capa de teixit transparent amb forma de semiesfera i situada a la part anterior, no és simètrica en tots els seus eixos. Per exemple, si l’eix vertical de la còrnia és més corb que l’eix horitzontal, es produeix una asimetria que comportarà un astigmatisme. Els raigs de llum entren a l’ull a través de la còrnia i si aquesta no és simètrica, provocarà una imatge desenfocada dels objectes (“vores mal definides”) tant en visió llunyana com propera.

L’astigmatisme es classifica en astigmatisme miòpic (si els raigs de llum enfoquen per davant de la retina, com succeeix en ulls més grans o miops) o astigmatisme hipermetròpic (si els raigs de llum enfoquen per darrere de la retina, com passa en ulls hipermetrops o més petits).

Gairebé ningú té una còrnia perfectament simètrica, de manera que moltes persones tenim petits astigmatismes, valors de fins a 1 diòptria poden ser normals. Per norma general, i al contrari que la miopia, l’astigmatisme sol ser un defecte no progressiu, estable durant la vida. Però si un nen o adult presentés augment en la graduació del seu astigmatisme hauria de ser valorat per un especialista per descartar patologies degeneratives de la còrnia com el queratocon.

¿Quins símptomes pot produir l’astigmatisme? A part de mala visió, pot provocar mals de cap, gest d’aclucar els ulls per intentar enfocar, fotofòbia.

Quin és el tractament? El tractament és afegir la correcció òptica, i anar realitzant controls per comprovar la millora de visió. El més freqüent és fer-ho amb ulleres però també és possible mitjançant lents de contacte, o en l’edat adulta cirurgia refractiva.

Destacar un cop més, que tots els nens haurien de fer una primera revisió ocular abans dels 4 anys d’edat per detectar defectes refractius. A aquestes edats som a temps de tractar correctament els problemes de refracció perquè no derivin en el temut ull gandul.

Finalment comentar que, de vegades, entre els pares hi ha confusió a causa de la similitud del nom amb l’estrabisme (desviació dels ulls). Aquesta és una patologia ocular diferent que comentarem en un altre article.