Ecografia emocional prenatal

Per Ioana Moldovan Terec. Tècnica en ecografia emocional prenatal.

L’evolució de la tecnologia ens brinda en l’actualitat l’oportunitat de gaudir d’una àmplia gamma de nous serveis que semblaven inassolibles fins a tan sols uns anys enrere.

Però què és l’ecografia?
L’ecografia, (del grec «ἠχώ» Ekho=”eco”, i «γραφία» grafia=”escriure”), també anomenada ultra-sonografia o eco-sonografia, és un procediment de diagnòstic que empra l’ultrasò per crear imatges bidimensionals o tridimensionals.

Un petit instrument anomenat transductor emet unes vibracions mecàniques amb freqüència d’oscil·lació en el rang de l’ultrasò. Aquestes ones sonores d’alta freqüència es transmeten cap a l’àrea d’interès i es rep el seu ressò. El transductor recull el ressò i l’envia a l’ordinador, que el converteix en la imatge que apareix a la pantalla.

Hi ha diversos tipus d’ecografia, segons el que es vulgui explorar:

• Ecografia abdominal, per detectar tumors en el fetge, vesícula biliar, pàncrees i l’abdomen.
• Ecografia vaginal, per estudiar l’úter, endometri i els ovaris.
• Ecografia de mama, per diferenciar nòduls o tumors.
• Ecografia transrectal, per al diagnòstic del càncer de pròstata
• Ecografia Doppler, per a visualitzar les ones de velocitat del flux que travessa certes estructures del cos, que són inaccessibles a la visió directa.

Ecografia emocional prenatal 3D i 4D

En els últims anys hi ha hagut un gran avanç en el camp de la medicina maternofetal i això ha aportat a la societat la possibilitat d’establir una potent unió emocional amb els neo-nats com mai es creia possible, gràcies a una alta qualitat d’imatge que permet veure l’aspecte del futur nadó en fotografia (3D) o en imatge en moviment (4D).

Per aconseguir-ho, mitjançant l’ecògraf s’emeten els ultrasons en quatre angles i direccions i passant l’emissor suaument per la panxa de la pacient, podem veure a la pantalla la imatge a temps real del nadó.

Les ecografies prenatals es poden realitzar: transvaginal (sobretot usada en les primeres 12 setmanes de vida del nadó) i transabdominal (per al segon i tercer període d’embaràs).

Aquesta tècnica és completament segura tant per a la mare com pel nadó i brinda l’oportunitat de viure uns moments únics després d’obtenir imatges del nadó dins de l’úter i creant i reforçant llaços emocionals entre els pares / la família i el nadó.

Per a una bona sessió d’ecografia prenatal és recomanat: no fer servir olis ni cremes a la pell de la zona de la panxa en els últims 3 dies previs a l’exploració, beure aigua (per millorar la nitidesa de la imatge) i prendre alguna cosa dolça uns minuts abans de l’ecografia.

El millor moment per a l’ecografia emocional prenatal són les setmanes compreses entre la 24 i la 32 d’embaràs.

L’ecografia emocional està pensada per oferir-nos la imatge més real del nadó, que podem obtenir abans del seu naixement, mitjançant la visualització del seu cos: cara, braços, cames, dits, etc.

Aquest tipus d’ecografia no e diagnostica, no substitueix cap prova mèdica ni les ecografies de seguiment del desenvolupament del nadó i la seva fi no és informar sobre data de part, prendre dimensions del nadó o avaluar el seu desenvolupament.

Els professors som els primers a pecar, ja que la llei ens exigeix quins coneixements s’han de tenir per a cada edat en concret. Les famílies som els segons pecadors, ja que volem que el nostre fill o filla sigui “com els altres”, obviant que cada nen és diferent i té els seus propis ritmes.

Les conseqüències d’aquesta estandardització irracional dels temps, les podem palpar ja. Fa unes dècades, l’adolescència començava sobre els 14, 15 o 16 anys, mentre que avui en dia tenim ja adolescents amb 11 anys. És fàcil d’entendre, ja que si els vam robar anys d’infància, l’adolescència i la maduresa s’avancen, però, a quin preu? Presses, ansietat, depressió, etiquetes,…

Acabo amb la frase d’un dels pares de la psicologia moderna, el Carl Joung: “El temps és un nen que juga com un nen. Jo en sóc un però contraposat a mi mateix, sóc jove i vell al mateix temps“.