El fill adoptat.

¿Què és el més important en aquesta situació?
El més important és que vostès, els pares, acceptin i assumeixin des del principi una realitat: que són una família adoptiva per a aquest nen i que això, malgrat les seves bones intencions i desitjos, no ho podran canviar.

El nen ha de ser acceptat per la seva família adoptiva tal com és, procurant no anteposar per a ell expectatives pròpies, per a res reals, respecte a la realitat d’aquest nen. Siguin realistes en aquest sentit, ja que l’educació que rebi aquest nen i l’entorn en què creixi, només podran modificar en ell, allò per al que el seu fill, estigui genèticament predisposat, encara que sí que suposaran una cosa realment important en el desenvolupament de la seva personalitat.

L’adopció és, per a aquests nens, part del que són; pensaran en ella, i sense remei, durant tota la seva vida. Serà fonamental, per a ambdues parts, que vostès ajudin el seu fill a expressar el que sent i pensa, a conversar de forma natural sobre el tema. La comunicació, l’expressió, és sempre fonamental perquè el vincle s’enforteixi, i en aquest cas no n’és excepció.

Intentin mantenir una actitud d’escolta i comprensió, perquè el nen els vagi confiant les seves emocions sense por; siguin vostès també sincers amb ell, d’aquesta manera ell aprendrà a ser-ho amb vostès i els vincles d’afecte s’aniran enfortint.

Sigui quina sigui l’edat del nen adoptat, és convenient permetre que conservi objectes personals del seu passat, coneguts per ell; ell necessita aquest nexe, aquest punt de partida conegut, per poder iniciar el seu nou camí.

Els pares adoptius hauran d’enfrontar-se a qüestions bastant més complexes que les que han de superar els pares biològics.

Igual que qualsevol altre pare biològic, un dia poden sentir-se orgullosos i l’altre “vençuts”, però el més important és que si vostès accepten les seves pròpies limitacions i la dels seus fills, se sentiran “veritables pares” dels seus fills.

Quin dret inexcusable té el fill adoptat?
Hauran d’acceptar el seu dret a saber tot el que sigui possible sobre la seva adopció, i la història de la seva vida anterior.
Explicar les circumstàncies exactes de la seva adopció, l’ajudaran a dissipar les seves fantasies de culpabilitat (pensar: “vaig ser dolent”, o “algun problema havia de tenir o causar perquè els meus pares em donessin”, …) sobre el tema.

Si intenten amagar-li, algun dia quan ho descobreixi (i tinguin la seguretat que serà així), se sentirà enganyat i traït, i potser serà molt més difícil reparar aquest dany que el de les circumstàncies que envolten a una adopció; pot quedar, doncs, perjudicada la relació.

És important contestar les seves preguntes, encara que vostès mateixos poden també tenir escassa informació al respecte; però el que sàpiguen, no dubtin a compartir-lo.

Vostès com a pares, han d’ajudar a assimilar i a acceptar aquesta història, sempre, és clar, adaptant els detalls a l’edat del nen i la seva maduresa.

• És convenient utilitzar la paraula “adopció” de manera natural i en un sentit positiu, perquè el nen es vagi acostumant a sentir-la i conèixer-la i vostès, a parlar-ne sense incomodar-se.
• Procurin utilitzar-la quan se sentin física i, sobretot, emocionalment propers al seu fill (en el moment del bany, en sostenir-lo en braços, …). Busquin el moment “afectiu” adequat, segons l’edat del nen.