El meu fill necessita un psicòleg? Principals senyals d’alerta per a pares.

Per Andrea Pérez Orué.
Psicóloga Infantil i Psicopedagoga (Col.9057) Psicóloga con Habilitación Sanitaria.

Alguns pares dubten sobre si cal o no consultar un psicòleg en observar certes conductes en els seus fills que els preocupen o sorprenen, que els fan pensar que els seus fills retrocedeixen en la seva evolució, o que manifesten cert malestar a l’escola o a casa (no voler anar a l’escola, barallar-se massa amb els seus germans, no acceptar normes, estar desmotivats, etc.).

Com a regla general és important, sobretot en la infància, una intervenció a temps que permeti prevenir un empitjorament de conductes i situacions. Per tant, davant del dubte, millor consultar i aclarir amb un professional expert.

De tota manera algunes pautes prèvies ens podrien ajudar a reflexionar sobre si estem davant d’un possible problema o no. La Psicologia infantil ens planteja que, en haver-hi una conducta que resulta reiterada, tant per excés com per defecte, podríem estar davant d’una possible dificultat.

Alguns exemples serien:

Problemes de conducta: Apareixen dificultats amb les normes, li costa molt tolerar la frustració i acceptar les situacions noves i els canvis.

Problemes en les relacions: Li costa relacionar-se amb els seus companys, s’inhibeix davant de situacions grupals evitant-les, li costa expressar les situacions que el molesten dels altres.

Baix rendiment escolar: Li costen els aprenentatges. Per capacitat o per inhibició, ha baixat el seu rendiment o no li interessen.

Canvis en el seu estat d’ànim: Si plora sense motiu aparent, s’altera més sovint que abans, no té energia per fer les coses, es mostra apàtic.

Alteració en el joc: Si juga sempre sol, o li costa molt participar en jocs socials, si s’aïlla o únicament juga sempre a jocs violents.

Dificultats per dormir: Si presenta insomni o pors excessives per dormir, malsons freqüents, enuresi.

Els psicòlegs infantils consideren els canvis en la conducta dels nens, o els símptomes, com un missatge a desxifrar per comprendre què és el que el nen vol expressar, fer notar o mostrar amb el seu malestar.Segurament hi haurà alguns aspectes del seu entorn familiar, escolar o relacional que l’estiguin preocupant i no el permeten avançar i requereixen la seva atenció i energia per resoldre-ho.

Si hi ha conductes que preocupen els pares i aquestes han anat en augment, tant en la seva freqüència com en la seva intensitat, és a dir, en malestar que li genera, podríem dir que hi ha motius per acudir a una consulta preventiva amb un psicòleg infantil per a la seva valoració.

Portar un nen o un adolescent a un psicòleg pot ser de gran ajuda també per als pares, ja que podran sentir-se més acompanyats i orientats a les diverses situacions per les quals travessen els seus fills i que necessiten entendre, aclarir i situar en un context més ampli.

Les dificultats psicològiques que solen aparèixer en la infància i en l’adolescència poden ser deguts a una pluralitat de causes: constitucionals, genètiques, hereditàries, ambientals, familiars i educatives.

Els factors que poden desencadenar simptomatologia emocional es donen quan se sobrepassa la capacitat d’adaptació de l’infant o de l’adolescent produint canvis i alteracions en la conducta, l’estat d’ànim i l’aprenentatge.

Algunes situacions poden ser:

Situacions de dol o pèrdues: es mostren més vulnerables, manifesten ira, queixa, apatia o tristesa.

Situacions de conflicte conjugal: pot estar més o menys encobertes per part dels pares i solen generar tensió, se sol captar a través del llenguatge corporal.

Situacions de canvi: col·legi, mudança, moment d’estrès i incertesa laboral dels pares, pot aparèixer ansietat o aïllament.

Assetjament Escolar: procés complex d’intimidació reiterada pel grup de parells, que genera sentiments de baixa autoestima i autoretret.

La comprensió i l’acompanyament dels pares juntament amb l’ajuda i orientació d’un professional expert poden resultar molt importants per poder pensar junts les dificultats que es presenten i per que els pares trobin els seus propis recursos personals per resoldre-les.