8. El planeta quadrat

Des del cel pràcticament no es veia el mar, m’havia allunyat molt i aquest cop no sabia molt bé a on aniria. El globus cada vegada estava més amunt. Vaig sobrepassar el sol, els núvols i vaig arribar a l’espai. Finalment, vaig aterrar en un planeta molt diferent dels altres perquè era totalment quadrat. De seguida em van venir a rebre tres dels seus habitants: uns éssers amb un gran somriure que tenien un nas que semblava una trompeta. Eren de color verd i parlaven tot cantant:
-Benvinguuudaaa amiiiga nostraaaaa! Esteeeem moolt contents de tenir-te entre nosaaaaaaaltres…- digué en Clasol un dels més alts de tots, que després vaig saber que era el que manava…

-Perdooooona que no hàgim vingut tots a reeeebre’t però has vingut un dia on tothom està molt ocupaaaaaaat…- cantà en Plasol.

-No passa res…-els hi vaig dir.

-Viatjo per aprendre jocs nous, que me’n podríeu ensenyar algun?-

En Rusol, que era el tercer que m’havia vingut a rebre, sense perdre el somriure em digué:

-Els que saaaaaben més de jocs en aquest planeeeeeeta són els més joooooves i com ja t’hem comentaaaaat, estan molt ocupaaaaats…-

Aquells éssers tenien unes veus espectaculars, cantaven de meravella però no entenia res de res.

-Si voleu, em puc esperar que acabin de fer el què estan fent…-vaig insistir.

Tots tres van assentir amb el cap i em van acompanyar fins a davant d’una gran porta on em van dir que m’esperés. Al cap de força estona, va sonar una bonica melodia que va fer que s’obrís. D’allà dins en van sortir un centenar de petits habitants verds carregats amb motxilles, corrent, saltant i fent tombarelles. Quan em van veure se’m van apropar encuriosits.

Després de dir-los qui era i què volia, vaig preguntar:

-Què hi fèieu allà tancats que m’han dit que era tan important i que no us podia molestar?-

-Avuuuuui ha sigut el primer dia de escolaaaaaaaa! Si vols, aaaaaraaaa ja hem plegaaaaaat i et podem ensenyar un jooooooc que ens agraaaaada molt jugaaaaar cada dia quaaaaaaan plegueeeem.-

El joc en qüestió s’anomena “El Drac”. Tots els que hi prenen part fan una cadena i posen les seves mans a les espatlles dels companys. El primer és el “cap del drac” i l’últim la “cua del drac”. La cadena comença a córrer. El “cap” intenta atrapar la “cua”. Si la “cua” és atrapada pel cap, canvien els llocs. El “cap” fa de “cua”. Un cop me’l van haver explicat el vam posar en pràctica. M’ho vaig passar molt bé amb aquell joc fins i tot em vaig acostumar a parlar com ells: cantaaaaaant.

En la meva pròxima aventura, també vaig aprendre’n un molt “guay” que us contaré molt aviaaaaat… No us la perdeu!