El rossinyol

Amb l’arribada del bon temps, els arbres fruiters esclaten en un ventall d’aromes i colors. I de la mateixa manera, també arriben un munt d’ocells per fer niu a les nostres contrades. Un dels visitants més primerencs i que anuncia la seva arribada amb el seu encisador cant melodiós, és el rossinyol (Luscinia megarhynchos).

És un ocell petit, d’un color bru, terrós o marronós, excepte la cua, que és més aviat vermellosa. El rossinyol  s’alimenta principalment d’insectes, cucs, aranyes i fruits que troba al terra del bosc. El trobarem, gairebé sempre, fent saltirons entre les bardisses i les branques dels matolls als boscos de ribera, a on li agrada fer el niu.

El seu cant és únic, sense cap mena de dubte, el més melodiós de tots els ocells cantaires. Li agrada refilar cap al tard o al vespre, emplenant la foscor amb la seva inconfusible melodia.

El rossinyol és un ocell molt arrelat a la nostra cultura, hi ha un refrany que diu: “Rossinyol engabiat no vola”, fent referència a que aquest ocell no suporta la captivitat, i aplicant-lo a les persones que no paren mai quietes o amb molts anhels de llibertat.

Bé menuts, de ben segur que quan escolteu el seu inconfusible i melodiós refilar cap al tard fent una passejada a la vora del riu l’identificareu de seguida.