25. El talp juganer

Anàvem amb la bicicleta per un camí rodejat d’horts. La Kira tenia gana, per variar, i vam decidir parar i agafar unes pastanagues. Vam decidir agafar-ne unes quantes per tenir-ne quan estiguéssim lluny d’allà, però quan ja creia que en teníem suficients vaig veure a la Kira estirant amb totes les seves forces:

-Kidi, ajuda’m. No la puc agafar aquesta, està molt enganxada!-

-Deixa-la…- li vaig dir.- Ja en tenim moltes!-

-Nooo, aquesta és la millor, és molt gran!-

Així que allà em teniu estirant la pastanaga amb l’ajuda de la Kira. Vam estirar i estirar i finalment va sortir seguida d’un talp.

– Aquesta pastanaga és meva!- va cridar enfadat.

– Disculpa, la Kira no ho sabia.- li vaig dir, calmant-lo. El talp es va quedar pensatiu.

– Voleu aquesta pastanaga?- digué somrient.-Doncs m’heu de donar alguna cosa a canvi. Què us sembla aquella bicicleta que hi ha al camí?-

– No, no! Ja te la pots quedar la pastanaga! La bicicleta no!- va dir rotundament la Kira. Però el talp va insistir.

– Doncs,… si us quedeu a jugar una estona amb mi, us la donaré.-

La Kira i jo ens vam mirar: -D’acord- vam dir a la vegada.-A què vols jugar?-

-Els fills de l’amo de l’hort juguen molt sovint a un joc que es diu “Fred i calent”-

-No sé quin és aquest joc- vaig gir. – Com s’hi juga?-

-Doncs jo amagaré un objecte, com ara… la pastanaga! Sense que vosaltres veieu on l’amago, eh? Un cop amagada us haureu de moure i preguntar “fred” o “calent”. Si esteu a prop, us diré “tebi” i si finalment trobeu l’amagatall, us diré: “Us heu cremat!” Què us sembla, comencem?-.

El talp va amagar la pastanaga i vam començar a jugar. Ens va costar una miqueta trobar-la, el talp era molt espavilat i l’havia amagat molt bé. Quan la vam trobar, ens va dir:

-Molt bé! La pastanaga és vostra! Moltes gràcies per passar una estona jugant amb mi. Estic molt sol en aquest hort i sempre que veig els nens com juguen m’agradaria molt poder jugar amb ells. Us estic molt agraït -.

La Kira i jo ens vam mirar i li vam contestar:

-Moltes gràcies a tu, ens ho hem passat molt bé, i saps què? T’hem agafat moltes pastanagues i ens has ensenyat un joc molt divertit. No et mereixes que te n’agafem més.-

El talp es va posar molt content i ens va fer una forta abraçada per acomiadar-nos:

-…i si algun cop torneu a passar per l’hort, no us oblideu que estic aquí, sota les pastanagues. Adéu!-