En Paulí, el ratolí que sabia llegir

En Paulí era un petit ratolí que vivia en una gran ciutat plena de gats. Tots els ratolins vivien amagats dins de les clavegueres i només sortien al carrer a l’hora de la migdiada, quan tots els gats dormien profundament. Però en Paulí era diferent dels altres ratolins.

En Paulí sabia llegir i li agradava molt anar a la biblioteca i a les llibreries a llegir històries d’aventures. Els gats sempre el perseguien, però ell, que era molt espavilat, trobava la forma d’escapolir-se i despistar-los.

Els gats estaven cansats d’en Paulí, no podia ser que un ratolí es passegés lliurement per la ciutat sense que el poguessin caçar, quina vergonya! Per això, tots els gats es van posar d’acord i una tarda, quan en Paulí sortia de la biblioteca, s’hi va trobar més de cent gats que l’esperaven per atrapar-lo. El ratolí es va espantar molt, podia fugir de dos o tres gats, o fins i tot de cinc o sis, però n’hi havia tants que no podria escapar-se de tots i acabaria dins de la panxa d’un d’aquells gats. Va tornar ràpidament a dins de la biblioteca i va buscar algun llibre que li donés una solució: va mirar en els llibres d’aventures, en els llibres de poemes i en els llibres de cuina, però no va trobar res que el pogués ajudar. Estava perdut, tenia gana i volia tornar a casa, però els gats continuaven davant de la porta, esperant-lo amb les urpes preparades i la boca ben oberta.

Llavors, en Paulí, va veure una secció de la biblioteca que no havia vist abans: màgia i sortilegis. Hi havia llibres de beuratges, de pocions i d’encanteris, va mirar-se’ls un per un i finalment, en un vell llibre de papir, hi va trobar la solució: un encanteri màgic que el podria ajudar. El ratolí va agafar el llibre amb les dues mans i va llegir les paraules màgiques cridant tant com va poder.

—Rusca, trisca, calim, calam… que em converteixi en un ratolí gegant!

En un tres i no res, en Paulí va començar a créixer i créixer fins a arribar a ser tan alt i tan gros com un lleó.

—Això és fantàstic! Sóc un ratolí gegant! —va dir en Paulí veient com havia crescut.

Quan els nens i nenes de la biblioteca el van veure van cridar espantats i es van amagar. En Paulí, tot content, va sortir per la porta caminant tranquil·lament amb el cap ben aixecat. Els gats, quan el van veure tan alt i tan gros, van fugir corrents, però en Paulí, amb aquelles cames tan grosses, podia córrer més de pressa que ells i, un a un, els va atrapar a tots, els va posar dins d’un sac i els va portar a les clavegueres.

Primer va pensar menjar-se’ls, però tenien el pèl tan suau i eren tan bufons amb aquells ulls tan brillants i els bigotis tan llargs que va decidir fer una altra cosa més interessant.

Els va asseure a tots a terra, va anar a buscar una pissarra i els va ensenyar a llegir. Resulta que en Paulí era molt bon professor i tots els gats van aprendre ràpidament. En Paulí es va dedicar a ensenyar a llegir tant a gats com a ratolins i va obrir la primera biblioteca de lectura per a felins i rosegadors: La claveguera lectora; un espai on gats i ratolins podien aprendre coses noves, fer volar la imaginació i viure centenars d’aventures.

Ara els ratolins ja podien passejar lliurement per la ciutat sense tenir por dels gats, perquè si un gat gosava fer mal a un ratolí, vindria en Paulí, el ratolí gegant que sabia llegir.