El meu fill encara mulla el llit
Aprendre a controlar els esfínters de manera apropiada i socialment acceptada és una de les majors problemàtiques dins l’etapa preescolar.
Sovint, molts nens i nenes no ho aconsegueixen i es fan pipí al llit en edats en què el control ja hauria d’estar present.
La majoria dels nens i nenes estan fisiològicament i psicològicament preparats entre els 18 i els 30 mesos d’edat. Per norma general, es sol esperar fins els 2 anys d’edat per a començar un aprenentatge en el control d’esfínters. Però, fins als 5 anys, gran part dels nens i nenes poden experimentar algun episodi d’incontinència urinària. És, a partir d’aquesta edat, quan parlem d’enuresi, és a dir, manca de control d’esfínter urinari.
L’enuresi pot ser nocturna, diürna o mixta, i les causes poden ser múltiples.
En primer lloc, s’ha de descartar que el problema sigui físic o fisiològic, és a dir, que no hi hagi una infecció del tracte urinari o una obstrucció o disfunció del mateix. Menys del 10% dels casos d’enuresi són causats per factors físics.
L’enuresi és una condició amb vàries causes possibles i en cada cas individual opera més d’un mecanisme causal. No obstant, l’enuresi és majorment un trastorn funcional, en molts casos té lloc una remissió espontània sense tractament.
Si un cop s’han realitzat les proves físiques pertinents, i es descarta una causa fisiològica, però el problema persisteix, llavors poden existir altres factors que expliquin l’enuresi: factors genètics, neurològics, conductuals o socio-familiars.
Les situacions vivencials que cursen amb estrès i/o ansietat, com pot ser divorci dels pares, assetjament escolar, mort d’algun familiar, naixement de germans, etc, poden ser també causa d’enuresi. Els factors conductuals i/o socio-familiars es troben dins de la causa psicològica/emocional de la enuresi.
La causa psicològica d’enuresi es dóna aproximadament en un 20% dels casos. S’ha constatat que, segons quins aprenentatges força severs, amb càstigs, poden derivar en problemes de control.
Quan ensenyem els nostres fills a fer pipí, hem de tenir molta paciència, i educar amb reforçadors positius (petons, abraçades, elogis), en comptes de reforçadors negatius (avergonyir, renyar, insultar).
Un bon aprenentatge és clau perquè els nens aconsegueixin un òptim control d’esfínters:
- El nen ha d’aprendre a identificar les ganes de fer pipí, saber quan la seva bufeta està plena.
- Ha de saber a on ha de fer pipi. Ha de disposar d’aquest espai, ja sigui el WC de casa o un orinal petit per a ell.
- Ha de saber quan pot fer pipí i quan no. Li hem d’ensenyar que, per exemple, no està bé que faci pipí al carrer, perquè no és el lloc idoni i que ha d’esperar a trobar el lloc i el moment oportú.
- Ha d’agafar l’hàbit de fer pipi abans d’anar a dormir.
Hi ha diferents tractaments per a l’enuresi.
Els més utilitzats son el tractament farmacològic, que consisteix en subministrar al nen un antidepressiu, i el tractament conductual.
El tractament conductual es basa en la modificació de conducta del nen:
- Pipi-stop: És un entrenament basat en aprenentatge condicionant. Es tracta d’una alarma que sona quan el nen s’ha fet pipi i l’obliga a despertar-se per apagar-la. Aquesta alarma va connectada a un sensor que es posa a la roba interior del nen, i que detecta les primeres gotes d’orina. És eficaç en un 80-90% dels casos, en un entrenament d’unes 12 setmanes aproximadament.
- Entrenament en retenció voluntària: Consisteix en que durant el dia el nen avisi els pares quan tingui ganes de fer pipí, llavors els pares han d’animar el nen a retenir l’orina durant un temps, per exemple 5 minuts, augmentant el temps cada dia. Si ho aconsegueix, se’l reforça positivament.
- Entrenament en llit sec: Aquest entrenament consta de diferents components:
- alarma pipi-stop.
- despertar programat: els pares han de despertar el nen per a que faci pipí al WC, amb l’objectiu de facilitar la capacitat del nen per a despertar-se ell mateix quan tingui ganes.
- control de retenció voluntària.
- entrenament en neteja: consisteix a que el nen, quan es faci pipí al llit, es tregui la roba i es dutxi, es posi roba neta, canviï els llençols del llit, etc, amb l’objectiu que prengui consciència dels inconvenients de fer-se pipí al llit, i poc a poc es reeduqui la seva conducta.
Per Vanessa Galera.
Psicòloga. Col. num. 19623.