És el teu fill o filla resilient?

Ja fa uns anys que el terme resiliència s’usa dins de l’àmbit de la psicologia, però per a la majoria de mortals és totalment desconegut o interpretat com a “repel·lent”. És per això, i ara que per fi comença a escoltar-se dins del món de la psicopedagogia, que és important saber de què es tracta.

Com he comentat, la paraula resilient tendeix a associar-se amb connotacions negatives, despectives o malignes. Totes aquestes interpretacions disten molt de la realitat, ja que és quelcom positiu, enriquidor i necessari per a tots. La resiliència, usant un símil de la boxa, es podria definir com la capacitat d’encaixar cops i no quedar-se K.O. En un llenguatge més comú, podríem dir que la resiliència és saber gestionar decepcions, desmotivacions, errors… sense caure en la desolació i veient el costat positiu de la situació com un aprenentatge que ens fa millors. Una vegada que sabem què és la resiliència, cal congratular-se perquè aquesta va apareixent, a poc a poc, dins les xerrades de professors de cada col·legi.

En el paradigma de la societat actual, eduquem els nostres fills, tant al col·legi com a casa, per a l’èxit, perquè superin els continguts, perquè siguin unes “persones de profit” el dia de demà, etc. amb l’esperança que al futur triomfin i puguin tenir una vida còmoda i tranquil·la. Però sent realistes, quants Albert Einstein surten de les aules? Quantes Maria Curie s’esperen en els pròxims anys? I aquests són solament uns exemples de científics però podríem parlar de Pau Gasol, Mireia Belmonte, Camilo José Cela, Steve Jobs o Bill Gates. Quants esperem en les properes generacions? La resposta no és coneguda, però el que si es pot afirmar, és que de cada milió d’alumnes molt pocs aconseguiran l’anhelat objectiu de tenir una vida còmoda i tranquil·la. Per desgràcia, la vida dels nostres fills i filles, igual que la nostra, a més d’alegries, està plena de fracassos, cops, lluites, decepcions… I és aquí on apareix el concepte d’educar els nens i nenes en l’habilitat per ser resilients.

Compte en confondre el concepte resiliència amb el d’educar per ser un fracassat/a, perquè no té res a veure amb això. Més aviat és educar-los a saber gestionar les derrotes, frustracions, desmotivacions i cops que se’ls presentaran, amb total seguretat, a la vida. Hem de preparar-los per no rendir-se, per reconèixer l’error, aprendre del fracàs i saber extreure el costat positiu de totes les situacions adverses que se’ls presentin en la vida. Solament d’aquesta forma, estarem educant perquè en el futur les generacions deixin d’estar frustrades i amargades, i es componguin de persones felices, satisfetes i lluitadores.