Fisioteràpia Respiratòria Pediàtrica

La incidència de malalties respiratòries ha anat en augment fonamentalment en països desenvolupats. Factors com la prematuritat, l’escolaritat en edats primerenques i l’augment d’al·lèrgens en l’entorn, poden predisposar els nens i nenes a aquestes patologies respiratòries.

L’aparell respiratori comença a formar-se a partir de la setzena setmana de gestació. En el moment del naixement, l’aparell respiratori no està completament format i a més és immadur.

El sistema respiratori se segueix desenvolupant fins als divuit anys, però durant els dos primers anys de vida és quan augmenta considerablement el nombre d’alvèols i neixen les vies respiratòries que se segueixen ramificant fins als vuit anys.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

– Els nadons respiren pel nas i no per la boca. Per això és important mantenir netes les vies respiratòries altes.

– La proporció de glàndules secretores de moc és més gran que en l’adult. Degut a això, quan tenen infeccions que cursen amb hipersecreció, presenten una gran obstrucció.

– L’elasticitat del parènquima és menor que en l’adult perquè té menor component elàstic.

– Els nadons poden patir malalties respiratòries pròpies de l’adult però hi ha malalties que són exclusives dels nadons, com la bronquiolitis. Sol aparèixer a l’hivern, normalment en brots, i és contagiosa. La seva causa és una infecció respiratòria per un virus. Cursa amb un quadre de refredat, hipersecreció i esternuts, que a les 48-72 hores es desplaça cap als bronquíols, obstruint-los.

La fisioteràpia respiratòria en pediatria ofereix un conjunt de tècniques que seran de gran ajuda a l’infant en el tractament i la prevenció de malalties respiratòries.

Amb la fisioteràpia respiratòria drenem les secrecions i prevenim l’acumulació de les mateixes en els pulmons. Reduïm l’obstrucció de les vies aèries produïda per la hipersecreció. Disminuïm les seqüeles que puguin quedar de les infeccions, com la falta d’elasticitat o aparició de cicatrius en el parènquima.