Les fraccions no serveixen per a res

Josep García. Psicòleg i Mestre d’ Educació Primària.

Fa una mica més d’un any, en una classe de matemàtiques de sisè de primària, em tocava endinsar els alumnes en el món profund de les fraccions. Portàvem ja cinc minuts de classe i les cares dels alumnes eren tot un quadre, això sí, d’estil cubista, quan vaig preguntar què passava. En el diàleg sincer de tu a tu, que sempre m’ha agradat mantenir amb els alumnes, em van comentar que no es recordaven de gairebé res de les fraccions, i això que en l’actual sistema educatiu es comencen a treballar en segon de primària, i que eren un rotllo perquè “no servien per a res”.

Novament em vaig trobar amb la trista realitat de l’aprenentatge memorístic que havien fet i no amb un aprenentatge significatiu. L’aprenentatge significatiu és aquell que s’adquireix mitjançant una vivència que dóna sentit a què s’està aprenent i queda emmagatzemat en el cervell per al seu ús al llarg de la vida.

A la següent classe vaig deixar de banda les matemàtiques i em vaig presentar amb uns quants paquets de fideus xinesos, unes barres de pa, aigua, un got mesurador de líquid i alguna cosa més. En demanar als alumnes que no traguessin el seu llibre de matemàtiques i explicar-los que anàvem a cuinar alguna cosa, les seves cares van passar de quadres cubistes, a abstractes. Quan vaig repartir els paquets de fideus xinesos i els vaig demanar que llegissin com calia preparar-los, es van topar amb “afegir ¼ d’aigua”, i aquí va començar el debat de quanta aigua s’havia de posar. Uns deien quatre gots, altres deien que un raig, un got… fins que alguns es van fixar que en el vas mesurador de líquid hi havia unes marques. La més alta deia 1 litre, i després hi havia altres que posava 3/4, ½, ¼ i uns números al seu costat: 1000 ml, 750 ml, 500 ml, 250 ml. Ells sols, i després d’unes quantes reflexions, van arribar a la conclusió que el litre estava dividit en quatre parts i que calia afegir una d’aquestes parts d’aigua per poder fer els fideus xinesos.

Mentre es feien els fideus xinesos, vaig treure una barra de pa i alguns em van dir que havien sentit parlar de barres de quart, de mig… Van trigar molt poc a adonar-se que aquesta vegada no es parlava de litres, sinó de quilos però que el procediment era el mateix. Un quilo separat en quatre parts i que les barres de mig es componien de dues parts i les de quart d’una sola part. Per això les barres de mig són més grans que les de quart.

Els fideus ja estaven llestos i vaig preguntar qui volia pa. Vaig tallar el pa en 8 trossos, sense separar-los, i quan un dels alumnes va venir a agafar la seva banda em va comentar: “El meu tros de pa, seria 1/8 de la barra?”. En aquest moment és quan vaig veure que ara havien entès que era una fracció. Però no va acabar aquí la història perquè a la següent classe em van portar desenes d’exemples de com les fraccions són presents en el nostre dia a dia i l’importants que són.

Aquesta història no és més que una forma d’exposar com es poden treballar les diferents assignatures amb exemples divertits i reals. Com sempre dic: “si vols ajudar el teu fill, no li expliquis les coses perquè les aprengui de memòria. Agafa un tros de la realitat i deixa que el manipuli, que experimenti, i ell sol treurà les seves pròpies conclusions”.