GESTIÓ EMOCIONAL A CASA. COM PARLAR DE LA PÈRDUA AMB ELS NOSTRES FILLS

Fa uns mesos vaig estar en una escola on va morir un nen de 7 anys, els mestres no sabien com parlar d’aquesta situació amb els companys de classe, ni com comunicar-ho a la resta de nens i nenes de l’escola, i van improvisar. Els pares no sabien com respondre a totes les preguntes que els seus fills els feien sobre la mort, sobre l’enterrament, sobre el cel, sobre per què morim, i van improvisar. Ningú, ni mestres ni pares sabien com apropar-se als pares d’aquest nen, què dir, què fer, què no fer, i van improvisar. Van ser unes setmanes de moltes preguntes sense resposta, de molt silenci i de molt dolor.

Ajudar els nostres fills a comprendre la mort i a afrontar la pèrdua és molt important, ja que depenent de com nosaltres (els adults) els ho presentem, podem evitar que a la llarga puguin tenir dificultats en el seu procés de dol i això afecti el seu benestar físic i emocional. Aquest sentiment d’impotència, “d’incapacitat”, de no saber com abordar el tema amb els nostres fills té a veure amb dues coses: la primera és que vivim en una societat que gira l’esquena a la mort i la viu com un tema tabú. Per tant, ningú ens ensenya com afrontar la pèrdua d’un ésser estimat i, quan aquesta apareix, ens trobem mancats de recursos per gestionar-ho.

Per altra banda, hi ha la falsa creença què els nens no poden comprendre allò que està succeint o, paradoxalment, es creu que són incapaços de sostenir l’impacte de la mort d’un ésser estimat. Així doncs, quan apareix la mort el que fem, amb l’objectiu de protegir als nostres nens i nenes, és apartar-los física i/ o emocionalment de la situació de pèrdua, els enviem a casa d’uns veïns o no els diem el que ha succeït. Si els apartem, els hi estem prenent el seu dret a experimentar la vivència de dol com a part natural de la vida, i estem fomentant la por i la inseguretat. Els nens necessiten conèixer què ha passat, la certesa és dura però les incerteses ho són molt més.

La qüestió és, com diem la veritat de manera que permeti que el nen pugui comprendre el que està passant i ho pugui viure de la millor manera possible (que no és sense dolor). Hi ha moltes formes de comunicar una notícia d’aquest tipus i aquest és un punt clau. M’he trobat amb pares que, amb la bona intenció de protegir al seu fill,  utilitzen eufemismes com per exemple: “El teu amiguet ara dorm profundament”, “ha marxat de viatge”, “ara està al cel”, etc. Hem de tenir present que perdre algú estimat genera de manera natural dolor i aquest s’ha de poder viure i expressar, per tant la utilització d’eufemismes no fan més que confondre al nen, ja que ell entén allò que li diem de manera literal, per tant, si l’amic s’ha quedat adormit profundament, agafen por a dormir, o s’enfaden perquè ha marxat de viatge i no s’ha acomiadat o no truca, o agafen por a volar perquè el cel està ple de morts.

Així doncs, com ho hem de fer? Com comuniquem la veritat del que ha passat?
En primer lloc, hem de fer servir el verb morir (“El teu amic Jordi s’ha mort”). I garantir que el nen comprèn que morir vol dir que el cos de la persona deixa de funcionar (deixar de respirar, menjar, tenir fred i calor, de parlar…). Un cop donada l’explicació física aleshores podem afegir l’explicació espiritual, si és que tenim creences.

En segon lloc, és important explicar el perquè ha mort i, per fer-ho, hem d’utilitzar l’adverbi “molt” (p.e: En Jordi ha mort perquè estava molt, molt, molt, molt, molt, molt, malalt). D’aquesta manera els nens capten la magnitud de les circumstàncies que provoquen la mort, ja que per exemple si jo tinc la grip i estic a llit, pels meus fills estic molt malalta. En resum, podríem dir que un nen pot viure qualsevol situació, sempre i quan se li digui la veritat i se li permeti compartir amb les persones estimades els sentiments naturals que la gent té quan pateix.

En el proper article parlarem de com viuen els nens la pèrdua d’un ésser estimat.