13. Els indis que no eren indis

Des del cel es veien unes rodones a terra que no aconseguia saber què eren. Tot seguia igual de glaçat i blanc. Feia molt de fred però m’hi vaig acostar… Eren uns iglús (segons em van explicar més tard). Tot estava en silenci i vaig decidir entrar en un d’ells. No s’hi estava gens malament. La temperatura era molt bona allà dins. Feia dies que passava fred i allò era molt confortable, així que ajaguda a sobre d’unes pells, em vaig adormir.

Més tard un gran xivarri em va despertar. Quan vaig sortir vaig veure un grup considerable de gent amb unes plomes al cap corrent amunt i avall.

-Hola!- vaig cridar. Però feien tant d’escàndol que no es van adonar de la meva presència.

-Hola sóc la Kidi!- vaig tornar a dir acostant-m’hi.

Aquest cop un dels més petits em va veure i una mica espantat va córrer a amagar-se darrere d’un dels grans que em va venir a trobar.

-Benvinguda al poblat dels indis- em digué.

-Molt bon dia, sóc la Kidi… Indis dieu?- no n’havia vist mai cap però segons m’havien explicat, les tribus d’indis no vivien enmig del glaç.

-Si, és un joc que juguem sempre en aquesta època de l’any. Ens posem unes plomes al cap i amb les mans agafem pintura de colors diferents. Que vols jugar?-

Com molt bé sabeu vaig acceptar sense problemes, em van posar una cinta amb un parell de plomes al cap i vam començar a jugar.

Ens vam dispersar pel voltant dels iglús i saltant i ballant, cantaven:

Som els indis de la Sibèria. Pintem cares i esquenes, corre, salta, fuig d’aquí o et pinto sense fi.

Un dels indis deia una part del cos i tots havien de córrer a pintar-la al company que tenien més a prop. En un moment vam quedar tots ben acolorits, fins i tot el glaç va perdre la seva blancor.

Després em van explicar que tot allò ho feien per celebrar el Carnestoltes. Amb el fred no podien disfressar-se de massa coses i havien decidit posar-se unes plomes com les dels indis i sentir-se com a tals per un dia. Per aquest motiu feien danses i es pintaven la cara tot jugant.

Finalitzat el joc, em van convidar en un dels seus iglús a menjar una sopa de peix, per entrar en calor.

Quan em vaig acomiadar l’endemà, no hi havia ni rastre d’aquells indis que em van rebre, s’havien convertit tots en uns amables esquimals.

Fins a la pròxima aventura.