Infants, aigua i otitis, mite o realitat?

Aquesta és una preocupació constant en totes les famílies, “si li mullo les orelles, el meu fill pot agafar otitis?”. No, això ha de passar necessàriament.

Primer de tot, cal tenir en compte que l’otitis és una inflamació que pot afectar diferents parts de l’oïda, produïda per diversos tipus de bactèries i virus que poden entrar a l’organisme a través del coll, de les cavitats nassals (quan ens refredem i la mucositat deriva a l’oïda), o de l’orella, si aquesta ha perdut tota la protecció de la cera i està moltes hores en aigües brutes o contaminades (mar, rius, etc). En principi a les piscines ben tractades i equilibrades amb el clor o d’altres substàncies, no hi ha bacteris que ens puguin afectar.

Cal diferenciar entre dos tipus d’otitis, l’otitis externa i l’otitis de l’orella mitjana. La primera podria està provocada per bacteris en un medi aquàtic no tractat, i la segona és la més normal i comuna, és la que pateix la majoria de la població i, sobretot, els infants.

Otitis comuna o otitis de l’orella mitja

És una infecció que ve donada per l’entrada d’aquestes possibles bactèries a través de les vies respiratòries, i normalment ve precedida per refredats amb mucositat. Aquests conductes estan relacionats a través de la trompa d’Eustaqui, on el perill resideix en que hi puguin proliferar els virus o les bactèries que provoquen mucositat o pus, fent pressió en l’interior de l’orella i, com a conseqüència, provocant inflamació o dolor d’otitis mitja.

És cert que les infeccions d’oïda són més freqüents en infants que van a escoles bressol o a llars d’infants. I també els nadons amb problemes d’al·lèrgies i, fins i tot, aquells que suporten el fum del pares fumadors.

Com a prevenció es poden prendre les següents mesures:
– Evitar, sempre que es pugui, els refredats de repetició
– Evitar al màxim l’exposició del nadó al fum del tabac
– Tenir com a hàbit una bona higiene nasal amb sèrum fisiològic
– Assecar molt bé les orelles després del bany
– Excepte en cas de recomanació mèdica, no utilitzar bastonets ni res similar per regular la cera, perquè l’organisme ja la regula tot sol

Otitis externa (“otitis del nedador”)

Aquesta, normalment és provocada els mesos d’estiu per un excés d’hores dins l’aigua. Això sí, cal estar molt de temps dins de l’aigua no tractada i repetidament, a més d’haver perdut part de la cera protectora del canal auditiu. Així doncs, si decidim portar els nostres infants a la piscina, és molt possible que si agafen una otitis no sigui per culpa d’això, ja que normalment no tenen una exposició de moltes hores dins l’aigua i, a més, aquesta es troba degudament tractada, a part de la importància que juga la cera en el nostre canal auditiu.

Cera a les orelles

Perquè les nostres orelles produeixen cera? La cera és un mecanisme de protecció del nostre cos perquè no entrin el bacteris a aquesta zona. A més, ajuda a escopir l’aigua; si no hi hagués cera, l’aigua podria quedar-se dins amb més facilitat i provocar una infecció d’otitis externa o del nedador. D’altra banda, la cera atrapa la brutícia, pols i d’altres partícules evitant que facin mal o irritin el timpà. El canal de l’oïda produeix constantment cera, per tant, l’orella està sempre protegida. A aquesta cera, si no hi ha problemes d’accés o de taps de cera, no s’ha d’eliminar mai. Ella mateixa es va regulant amb el bany habitual d’higiene.