JA NO TINC POR DE TENIR POR
Per Vanessa Galera. Psicòloga. Col. num. 19623.
Vet aquí que una vegada hi havia un noi, en Joan, que no tenia por de res, tothom el coneixia com en Joan sense por. Un dia va decidir aventurar-se a veure si es trobava amb la por. Es va trobar amb bruixes i fantasmes, monstres i gegants… Però no va poder saber realment què era tenir por. Fins que la seva dona li va tirar per sobre una gerra d’aigua freda, i en Joan va poder sentir finalment una por terrorífica. Així podríem resumir el famós conte infantil dels germans Grimm, “En Joan Sense Por”. Us he volgut presentar aquesta fabula com a introducció a aquest article: la gestió d’una de les emocions que més bloqueja a l’ésser humà: la por.
La por és quelcom que sempre ens ha fet por experimentar (valgui la redundància). La societat, la vida, els nostres pares i familiars, han volgut que, de petits, fóssim nois i noies valents i valentes, advocant pel discurs de que no s’ha de tenir por, que plorar per tenir por és de febles, etc. Com si tenir por fos una vergonya. I això ho hem traslladat, sense voler, als nostres fills. Però fent això, un gest de protecció parental sens dubte, estem limitant les emocions dels nostres fills, i també les nostres, és clar!, impedint que surtin a l’exterior. Sembla una incoherència el fet d’afirmar que tenir por és de valents, però en realitat és així. Valent és aquell que accepta que té por i no sent vergonya, sinó que aprèn a fer-li front.
La por, com a emoció, és inherent a l’ésser humà. No hem de tenir por a la por. Hem de deixar que surti, l’hem d’experimentar, hem de conèixer-la i conèixer com ens afecta en l’àmbit emocional i, fins i tot, en l’àmbit fisiològic, perquè així podrem gestionar-la millor. La millor manera de gestionar una emoció, com en aquest cas la por, és, en primer lloc, conèixer-la, després acceptar-la com a tal, com a emoció pròpia de les persones, per arribar finalment a aconseguir gestionar-la.
Les emocions com la por, la ira, l’alegria o la tristor, són reaccions a qualsevol fet de la nostra vida. La por és una reacció emocional davant d’un perill. La por, com totes les emocions, és humana i no podem escapar d’ella. Tard o d’hora sentirem emocions que no ens agradin, com la por. I hem de saber què fer. Tenir les eines necessàries és indispensable per a gestionar-les i fer-lis front.
Certament, la por dels nens sempre ha estat lligada a connotacions negatives, a foscor, a monstres…i això comporta que els nens no vulguin acceptar-la, que la rebutgin i que no tinguin prou eines per gestionar-la. La por és una emoció de caràcter negatiu, perquè no ens fa sentir bé. Però que sigui negativa només és una classificació. Hem de treure-li aquest pes negatiu i obscur, ensenyar als nens que tenir por és d’allò més normal.
Per ajudar els nostres petits a gestionar la por, i també a nosaltres mateixos, tindrem en compte aquests 3 passos.
1. Primer intentarem que els nens reconeguin la por. Què senten? Com es senten? Què en pensen d’aquesta emoció?
2. Quan ja s’hagi reconegut aquesta emoció com a por, el següent pas és acceptar-la, perquè és quelcom de totes les persones i no passa res per acceptar que tenir por. Aquest pas és molt important, perquè així reforcem l’autoconfiança del nen. Si estem al seu costat, donant-li suport, i explicant-li que les emocions són pròpies de totes les persones, ell veurà a poc a poc que no passa res per tenir por, que no és feble ni covard, sinó que és humà.
3. Després de reconèixer que tenim por i acceptar aquesta por, ens toca lluitar per fer-li front, ens toca saber com gestionar-la. Ara és hora de lluitar perquè no afecti psicològicament i emocionalment. Donar al nen eines pròpies de gestió emocional:
a. Tècniques de respiració i relaxació
b. Tècniques de visualització d’imatges alegres i positives.
c. Reforçament de l’autoestima del nen, amb frases positives com “tu pots fer-ho” “tranquil, estic amb tu”. Oferir al nen un discurs tranquil·litzador.
A poc a poc, els nostres petits arribaran a entendre què és la por, i a entendre que acceptar- la de manera natural és un gest que beneficia el seu estat emocional, el seu equilibri cos-ment. Adquirir les eines necessàries per a gestionar la por és un aprenentatge que sempre podem començar en qualsevol moment de la nostra vida.