24. La Kidi té una nova amiga

Aquesta aventura que us explico aquí és una de les que més m’agrada perquè vaig conèixer algú molt especial: la meva amiga Kira.

Anava amb la meva bicicleta per un camí en el món dels cactus quan vaig sentir que algú plorava.

-Snif, snif.-

Em vaig parar, i asseguda a terra, hi vaig veure una gateta blanca amb clapes de color morat. Plorava desconsoladament i es llepava la poteta esquerra.

-Què t’ha passat?- vaig preguntar-li.

-He vist aquest cactus amb aquests fruits vermells, snif, i n’he volgut agafar un, snif. Tinc molta gana, snif, i m’he punxat… M’he pogut treure la punxa, snif, però em fa molt de mal, snif.-

-No ploris, de seguida et curo.-

Vaig agafar la meva bossa, li vaig donar una magdalena i vaig treure la farmaciola. En pocs minuts, la gateta lluïa una bonica tireta a la seva poteta esquerra.

-Moltes gràcies!- digué.-Com et dius?-

-Sóc la Kidi. I tu?-

-Jo em dic Kira, fa temps que volto per mons diferents buscant històries boniques per escriure un conte-.

-Que bé, jo també viatjo per aprendre jocs nous. Què et sembla si viatgem juntes? Podem ajudar-nos i fer-nos companyia…-

La Kira es va quedar pensativa, sempre havia anat sola per tot arreu i no havia necessitat mai ningú… Però si no arriba a ser per la Kidi que li va desinfectar la ferida…

-D’acord, em sembla que serem bones amigues!-

La Kidi i la Kira van anar fins on estava la bicicleta.

-Oh! Viatges amb aquesta bicicleta? Jo viatjo amb aquest patinet…- va dir assenyalant un patinet de fusta que hi havia al final del camí.

-Tinc una idea!- vaig dir. -Si vols, podem desmuntar el patinet i convertir-lo en una cadireta que podem enganxar a la bicicleta així podem anar juntes… Què et sembla?-

La Kira hi va estar d’acord i després de treballar durant una estona, vam poder continuar la nostra aventura que, a partir d’ara, seria molt millor perquè havia fet una nova amiga i companya de viatge.