23. La festa de disfresses

Anava de camí al meu pròxim destí quan va aparèixer un colom blanc:

-Bon dia tinguis!- digué. -Ets la Kidi, oi?-

-Si- vaig contestar.

-Et porto aquesta carta… Adéu!- va dir entregant-me un sobre. Tot seguit, va desaparèixer.

Una mica sorpresa per la rapidesa del fet, vaig obrir la carta que deia:

“Benvolguda Kidi, et convidem a la nostra festa de disfresses.

No hi faltis! I no oblidis venir disfressada!

Rep una cordial salutació de les teves amigues Midi i Lili.”

Una festa de disfresses! No podia perdre temps, la festa començava en unes hores i encara no tenia res per posar-me. Vaig buscar dins la meva bossa màgica: “Una càmera de fotografiar…, no això no. Un mocador negre… si això em pot servir. Unes botes d’aigua, un cinturó… A veure si trobo aquell pedaç per poder-me’l posar per tapar l’ull… Perfecte, ja el tinc!”.

I així, disfressada de pirata, vaig aparèixer a la festa de la Midi i la Lili. Una anava vestida d’àngel i l’altra de dimoni. Es van posar molt contentes quan em van veure i cridant a la resta de convidats, van dir: “Que comenci la festa!”

Els músics van començar a tocar i vam ballar durant una llarga estona. Quan van fer un descans, la Midi va proposar un joc.

-Jugarem a “Terra, mar i aire!”-

Va dibuixar una línia a terra. A un costat hi va escriure una “m”, a l’altre una “t” i a sobre la ratlla una “a”. Es tractava d’anar saltant d’un costat a l’altre segons anés cridant “Terra, mar o aire” cada cop més ràpid i sense cap ordre. Qui s’equivocava perdia. Era un joc molt divertit, però com que tinc les potetes tan curtes sempre tardava més a saltar que els altres i m’eliminaven de seguida. Després de jugar una estona, sense aconseguir guanyar ni un sol cop, els músics van tornar del seu descans i la música va tornar a sonar. Vam ballar una bona estona més fins que es va fer de nit.

-Queda’t a dormir a casa meva avui, Kidi!- digué la Lili.

-Moltes gràcies, estic massa cansada per anar a cap lloc, demà ja continuaré els meus viatges. Bona nit!-