La hipermetropia infantil

La hipermetropia és un defecte refractiu de l’ull. És degut al fet que l’ull té un format més petit (longitud anterior-posterior), o bé a què la curvatura anterior de l’ull és més plana i no té prou potència. A causa d’això, els raigs de llum que arriben a l’ull focalitzen per darrere la retina donant visió borrosa.

La hipermetropia sol passar desapercebuda perquè els nens tenen molta capacitat per compensar-la, fent “esforç” amb els ulls mitjançant L’acomodació (que és molt bona durant la infància i es va perdent amb l’edat donant la vista cansada dels adults). L’esforç continuat pot comportar a la llarga cansament, dificultat a la lectura, visió borrosa i maldecaps.
Dos dels principals problemes que poden sorgir amb la hipermetropia, són “ull vago” o ambliop, o un estrabisme “tòrcer un ull”. Si un ull és més hipermetrop que l’altre, el cervell fa servir l’ull que li dóna millor agudesa visual i el de més graduació es va fent vague de no utilitzar-lo.

Tractar l'”ull vago”, implica, portar la ullera amb la correcció, i a més a més, normalment l’ús de l’oclusió de l’ull bo, per fer treballar el més dèbil. Ja fa uns anys que es parlen d’altres opcions, que totes tenen la seva certesa, com poden ser les teràpies visuals, la penalització amb lents… fins i tot, últimament s’ha parlat d’acupuntura.

Pel que fa a l’estrabisme, NO astigmatisme (que és un altre defecte refractiu juntament amb la miopia i la hipermetropia), podem dir que és un mal alineament dels eixos visuals dels ulls, doncs els dos ulls no fixen en un mateix punt. Quan un cop corregida, la criatura amb ulleres, segueix torçant, llavors cal ser valorat per un especialista infantil, un oftalmòleg pediàtric.

La pregunta per excel·lència dels pares:  Això té cura? 
L’objectiu és que el nen vegi bé (bona agudesa visual i equiparada entre ambdós ulls) i es trobi bé (no tingui maldecaps ni cansament). Per tant SI té cura: la ullera.

Però si la pregunta és: li marxarà la hipermetropia? Això dependrà del grau que tingui i del creixement del nen. Moltes vegades amb el creixement, l’ull pot normalitzar la mida, per tant reduir la hipermetropia, l’únic que el valor de variació no és gaire.

La ullera millorarà la qualitat de vida dels nostres fills, es tracta “de posar unes bones bambes perquè permetin córrer / veure millor.”

Per saber si el nostre fill és hipermetrop, podem veure a la recepta que ens ha fet l’especialista el valor esfèric de la prescripció que portarà el signe (+).
Val a dir, que cada professional és un món, però davant el dubte sempre és bona una segona opinió.