16. La Kidi i la Lluna

Després de tants viatges, vaig parar a descansar en un petit poblet anomenat “Moonlight”. Li van posar aquest nom perquè deien que la lluna es veia més grossa i més rodona des d’allà. Estava tan cansada que aquella nit no vaig aconseguir veure-la. L’endemà, tothom que passava pel meu costat, em mirava de dalt a baix i tot fent una rialla marxaven del meu costat.

Al passar per davant d’una botiga, vaig veure el meu reflex en el vidre de l’aparador. No m’ho podia creure! M’havia sortit barba! Ara entenia per què tothom es reia de mi.

De seguida vaig entrar a la primera barberia del poble.

-Bon dia tingui senyor barber… Que em pot afaitar aquesta barba que m’ha sortit?-

-Li afaitaria de bona gana, però aquesta barba li ha fet sortir la lluna i la lluna és la que li ha de fer marxar.-

-Com diu?-

-És la primera vegada que passa una nit a “Moonlight”, oi? Si passes una nit en aquest poble i abans d’anar a dormir no veus la lluna i li desitges bona nit, de bon matí et surt una barba que per molt que afaitis, no desapareix.-

-I què he de fer perquè la lluna me la tregui?- vaig preguntar incrèdula.

-Aquesta nit, quan es faci fosc, puja fins al turó que hi ha al final del poble i demana-li perdó. Ah! I sobretot diga-li bona nit, no te’n descuidis.-

Després dels bons consells que em va donar el meu nou amic barber, vaig decidir tapar-me la cara el que em quedava de dia i esperar que arribés la nit com més aviat millor.

Finalment vaig pujar fins on m’havia explicat i vaig començar a cridar:

-Llunaaaaaa, llunaaaa!-

Però la lluna estava allà mirant-me, sense dir ni fer res. En veure que no obtenia cap resposta, vaig recordar les paraules del barber…

-Lluna, et demano que em perdonis si us plau. Bona nit!-

Esperant alguna contesta, em vaig quedar adormida en aquell turó prop de “Moonlight”.

Quan els primers rajos de sol em van despertar, vaig sortir corrent turó avall a veure si trobava algun mirall per veure el resultat de la meva conversa amb la lluna.

La barba havia desaparegut! Estava molt contenta! Vaig anar a trobar al barber i li vaig agrair molt tots els consells que m’havia donat. Acomiadant-se, el meu amic em va dir:

-I recorda Kidi, no costa res dir “bona nit” quan te’n vas a dormir, igual que “bon dia” quan et lleves al matí.-