La Miopia

La miopia és un defecte refractiu de l’ull que no permet veure en visió de lluny. És un creixement anormal de l’ull. Hi ha dos factors-tipus bàsics: el genètic i el funcional, per tant és multifactorial.

Quan detectem que la criatura no hi veu bé?
Els símptomes més normals són: l’aclucament d’ulls per veure la TV, aproximar-se a objectes de petites dimensions, no fer cas de paisatges al cotxe, queixar-se de maldecaps, ulls vermells…

Parlem de quan s’ha de realitzar el primer control?
Doncs tal com vam comentar a l’anterior article, als 3-4 anys, és important per evitar, en menor nombre de casos respecte a la hipermetropia, que es pugui desenvolupar un “ull vago”. La miopia és un defecte visual de l’ull força limitant, el nen usuari és estrany que es tregui les ulleres per jugar, anar a la platja… tot el contrari, només llevar-se ja les duu posades.

Una de les preguntes sobre el curs de la miopia realitzada pels pares, un cop assimilat que no és reversible, és fins quan ha d’augmentar la graduació?
Durant tota l’etapa de creixement de la criatura és normal que hi hagi un augment aproximat d’una diòptria cada dos anys, no vol dir a raó de mitja diòptria l’any exactament, a diferència de la hipermetropia que al primer examen realitzat ja sabríem el total de la graduació de la criatura.

Recordem que les lents de miopia són les que, quan tenen molta graduació, es veuen els ulls petits (a mode popular es diu que els fan petits!!).

També val a dir, que avui dia, es pot compaginar l’ús de les ulleres amb lents de contacte per criatures. És important estar tutelat pels pares, pels signes d’alarma d’ull vermell o molèstia, per l’òptic-optometrista especialitzat, en l’adaptació de la lentilla, i supervisat pel metge oftalmòleg.